dissabte, 10 d’octubre de 2009

La bellesa del ritme

Poema dedicat a tots
els usuaris de la poesia,
poetes, lectores, lectors
i fades-madrines del món dels mots.
S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.

Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.
***

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,
sentir el tic-tac del rellotge
o la sintonia del noticiari...
***
Descobrir blau entre els núvols
quan la pluja s'escapa del cel,
patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.
***
Veure després com surt un sol sol,
i no nou, com hi ha al mapa del temps
que ensenyen a la tele els meteoròlegs.
***
I esperar que la foscor
ens bressoli els somnis,
i la nit arribi a poc a poc.
***