Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.
Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.
És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.
És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.
