La llum de febrer

Ens entra a la vida la llum de febrer,

l'imminent cant de l'ametller,

la blancor arreu escampada

i mil promeses de nous verds...

Ens entra a la vida febrer

oferint-nos creixents jornades

per l'alegre oratge esvalotades

i pintades al nostre calendari 

amb la tinta gris d'estricta calma.

Flaires dolces al camp

dels calçots que es torren,

dels colors que fugen,

de la neu que es fon,

de les flors que surten,

dels cargols que van,

del sol que torna,

d'un cel que trona,

del núvol que escampa,

dels borrons que esclaten,

dels arbres que s'abillen i dansen...

Entrem al febrer

Entrem al febrer

amb pijama d'estels

i desig d'albada a l'alè.

Amb flors i poncelles

entre el gris dels fruiters

i raigs freds de lluna.

Entrem al febrer

escalant brevetats,

entre els espàrrecs de marge

i els camps verd incipient,

invasió dels brots tendres de blat

sota un sol que aviat riurà vertical...

I cors als vidres...

Flocs de neu,
catifa blanca.
Fred arreu
merenga i nata.

Febrer ens gela
cada bri d'herba,
l'hivern celebra
una gran festa.

Estels de gel
als flocs dissenya
i el vent deté
una boira espesa.

Dies eterns
a casa entren.
Tels visibles
per traçar amb l'índex
mots efímers
i cors als vidres...

Continua viu el fred

Continua viu el fred,
ens emblanquina les albades,
fa del blau al cel un paradís
que ens convida a esquivar ombres.

Rigoroses condicions
ens regala enguany febrer;
copioses són les nevades
a terres de poca alçada.

I revisem mentalment
estadístiques del temps
per acabar, com sempre, dient
que aquest any és llarg l'hivern.

N'abusem de les flassades,
calefaccions i fumarades,
que s'ha de cremar la llenya
fruït de les últimes ventades.

Molt savi és l'oratge,
que combina condicions
per equilibrar els paisatges.

Continua viu el fred,
fins que una bafarada sahariana
ens durà al nostre indret la calorada.

h

Febrer

Ensumar el bon temps

No matina encara aquí el sol,
s'ha aixecat avui tard i mandrós.


I ha deixat sota la llum
un tel de boira allà lluny
que esborra el mar,
que ocupa el cel,
que pinta un matí serè
que ens ofereix moments calmats,
que ens fa sortir ja al carrer
i ensumar d'aquest febrer el bon temps.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.

Estrenem febrer

Estrenem febrer amb l'abric a mà,
l'hivern a tocar i el cacau als llavis.

Estrenem febrer ordenant molts desigs,
guardant records i arxivant propòsits.

Estrenem febrer esperant florides,
preparant vacances, visites a nous paisatges,
gestionant projectes, estrenant futurs
i buscant al cel els canvis de llums.

Estrenem febrer imaginant disfresses,
dissenyant fumerals a les teulades de les nostres llars
amb coloraines, bromes, boires i espurnes,
i fums irisats que expandeixen per la Terra els somnis.

Et rebem, febrer

Fora el primer full del calendari.

Comença ja a córrer l’any
cap el magatzem del què ha passat
i tot a la fi és previsible.

Entra a la vida aquesta nit febrer
amb intenció d’existència lluminosa.

Rebem el mes més curt de l’any
amb l’alegria de guanyar més cada dia
i tenir menys jornades per gastar.

Neix febrer amb flors als ametllers,
indecissió entre les nevades i el desgel,
i garantia d’un animat oratge per vibrar.

El rebem ple de compromisos
amb dies que s’allarguen
manllevant moments a la foscor.

El rebem amb els braços oberts,
el rebem, et rebem, febrer.