Garlandes

Fan garlandes tots el pètals,

fan garlandes moltes flors

ben petites entre l'herba,

d'altres altes pel racons.

*

A les branques dels arbres,

diminutes pels marges,

als jardins, parterres i tanques

fan garlandes a milers

i atrapen primaveres

que han migrat als temps.

*

I ens retornen entre aromes

i el record de poms secs,

gerros d'aigua amb aspirina

i la cortina que mou el vent.

*

Fan garlandes tots el pètals,

fan garlandes moltes flors...

*

Aroma de mot

Foto: flor de canyella i llorer, regal de Dolors Todolí per il·lustrar aquest poema.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

A fum i foguera,
a perfum de flors.
A canyella i sabó,
a desert, riu i selva.

Olor de tinta vella,
de fotos en sèpia,
de rosa resseca,
de te verd amb menta.

De mercat medieval,
de tempesta fugissera,
de cruïlla del temps,
de pluja a la primavera.

A lectura infinita
de capvespre i nit,
albada, matí i migdia
i tarda que han fugit.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

Aroma

Sovint m'acosto a un petit jardí urbà
que verdeja a prop dels edificis.
Desprenia avui una flaire floral
mentre s'aliava el sol crepuscular
amb una brisa septentrional, geladora.
L'aire era dolç, s'escampava,
omplia els espais buits i a mi em perfumava.
I en ensumar el seu orígen
vaig trobar una arbre atapeït, ple de flors blanques.
No era tarongina, ni era gessamí,
era un arbre que ballava i desprenia aroma fi.

Camp de primavera

Passeja l’aroma

del camp sota el cel,

passeja l’aroma

per sobre del verd.

Hi ha tints molt variats

per l’herba escampats,

blaus, liles i grocs

fan el camp de colors.

Ha plogut i fa sol,

s’il·lumina una flor

que atreu a l’abella

com el cuc a l’arpella.