Serena és la tarda amb taques al cel que naveguen àgils, són núvols lleugers.
No eclipsen el sol, no tapen els raigs, dansen els núvols pel blau imponent.
Mentre juguen amb el vent arriba l'hora del capvespre i, com si tingués un rellotge, s'amaga el sol lent i discret tenyint de colors l'horitzó fins que la nit caramelitza el món.
Glaçons a l'aigua, líquid que fon el glaç. Intercanvi constant, com el que hi ha a les profunditats del cap. Es dilueixen les idees entre els mots dels poemes. I com fa la llum amb els colors, el vers amolla moltes versions.