Les paraules

Pinten les paraules un paisatge,

expliquen com mil llums

il·luminen un capvespre

i traspassen sensacions

que ens foraden els records,

que retallen pètals grocs

al bell mig d'un hivern nu.


D'un hivern nu, fred,

gris i blanc i negre.


Pinten les paraules un paisatge.

Les paraules

Tenen pressa les paraules,
fan l'impossible per reeixir.

Suren al fangueig -glop, glop-
de lletres, signes, sons i mots
al disc dur dels llenguatges,
aquell tresor que no té fons.

Suren i surten,
leviten i criden
i cerquen còmplices
que suren i surten
i leviten i criden
al mateix fangueig.

I s'acoplen, es coloquen,
eficients defineixen els conceptes,
expliquen sentiments,
rememoren coincidències
i viuen als epitafis per sempre més.

S'abelleixen els mots

La plasticitat dels mots
ens permet cantar cançons,

escriure poemes i rondalles
i llegir llegendes inventades.

Quina habilitat
caracteritza a les paraules,
que s'adapten sense dubtar
al context tan fàcilment!

S'abelleixen a tot,
s'abelleixen els mots.

Al mar de les paraules

Il·lustració de Dolors Todolí

Navegant pel mar de les paraules
veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.

I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.

S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.

I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.

Quan t'envolta la florida

Quan arreu cou la vida,
creix la llum més cridanera
i t'envolta la florida.

Quan avances entre flors
i al teu món és primavera,
fan poemes els mots.

I solemnes s'empolainen
per tenir-hi veu i vot
amb l'enganxina de la rima
i confegir una Poesia.

Foto: Primavera a Xipre
IBM

La vida quotidiana dels mots

Es filtren per les escletxes,
s'esmicolen,
fugen eteris de l'espai,
devenen font d'esplai,
traspuen el temps,
flueixen pels sentits
desbordant paràmetres
els mots, oh! vells amics.

Opten per la independència
i de cop i volta fan conglomerats:
necessiten solidària companyia
per precisar fi acotant significats.

Demanen majúscules i accents
per a ser elegants, lluïts i solvents.
Són oportuns, destaquen per l'eficàcia
i per sol·licitar ajut a l'oblit dels vents,
són bàlsam a voltes, són teràpia,
son foc, bombes volcàniques
o les punxes de l'acàcia.

Festegen amb les tecles,
s'inverteixen al mirall,
són articulació, són tinta i són sons,
són pels poetes les veus del cor,
són... els molt estimats mots.




*

Naveguen

Naveguen les paraules

pel mar del pensament,

salten les onades,

fan coreografia en vers.

Naufraguen algunes,

s’ofeguen tristament

i mai ningú les recupera,

l’oblit és monstre que creix.

Busca cada mot un sentiment,

solca, s’ubica, flueix,

determina l’ús el seu destí,

descriu el que et passa per la ment...

Naveguen les paraules.

Fer ploure

Fer ploure al mapa mundi
mil noms de flors
escrits en papers de somni
estampats amb sons.

Reverenciar tots els idiomes
i les llengües d'aquest món,
fabricar molts diccionaris
en comptes de portaavions.

I buscar significats,
conèixer nous mots
manllevar paraules
que parlin d'amor.

Desterrar per sempre
les que carregades d'odi
rasquen complicades serenors
o ens fan viure al fil fi de la por.