Quanta vida interna!

Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa, 

t'agafo, i et deixo anar amb pena...

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny

Sorpresa llargament esperada,

sang taronja entre els dits,

recollir amb fervor la boletada

mentre el sol daura amb consistència el desig.

Passejar pel terra incisiva la mirada

escannejant els tresors 

que el bosc de tardor ens regala

per afalagar-nos els sentits.

Prendre la decisió encertada,

anar pels camins adequats,

veure el verd tendre dels pins

decorant la plata de l'alzinar...

Retrobar-te amb la pinassa,

exposar la pell als esbarzers

i tolerar amb gust una esgarrapada.

Sentir piular una mallerenga,

punxar-te les mans ja tacades, 

despentinar-te amb les branques,

localitzar -oh!- aquell rovelló

o el pinetell que pels matolls s'amaga

i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen

a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.

Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.

Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.

Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.

El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada 

respirant a ritme matiner de la rosada; 

contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,

ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,

aquella que l'aigua deixa esponjada

i delata vermellors incipients de la rovellonada.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada...

***

Cases de cucs

Us amagueu entre les herbes,

dissimuleu un cos carnós,
creixeu entre les branques,
magnífics éssers del bosc.


Rovellons de carn compacta,
taronjats o de suc vinós
cases de cucs sou a vegades,
regal, tresor, cau de sabor.


Als cargols i les formigues
teniu per amics i amigues,
la pinassa és el vostre llit,
clar de dia, fosc de nit.

Lactarius deliciosus

Tresor de les pinedes
sorpresa als camins,
bolet entre les herbes,
colors i aromes fins.


Escanejar el sòl amb la mirada
caminant amb un únic destí:
localitzar el valuós botí
per omplir la tardor de sentit,
i els sentits d'un gran delit.


Solemne és la troballa,
cada exemplar, espectacularment singular.
Localitzar-lo, una gesta aventurada
i apropiarme'l un entranyable ritual.


Sublim activitat
de concentració suprema,
abducció voluntària i induïda,
vareta màgica de la micològica crida
que m'acompassa amb la natura el ritme
i atorga sentit al meu boscós nomadisme.