Anunci de primavera

Cent mil branques ja en flor,

els insectes van de festa

brunzint per tanta blancor.

t

Una pluja que matina,

a migdia surt el sol.

L'oreneta tot s'ho mira

i refila l'oriol,

la vinya espera nua

el brot de la primera fulla;

blau, blanc, gris i verdor

anuncien primavera a la natura

i a la cuina abundor.

***

Juga la primavera

Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.





S'amaga rere la figuera,

s'amaga entre els borrons,

demana encara llenya la foguera,

no acaba de reeixir la primavera.





Veig un marge ja florit,

i la mimosa ben vistosa;

els ametllers acolorits

i la cada dia més tardana arribada de la nit.





Espavilen les abelles

i s'animen els mosquits,

s'empolainen ben polits

per fruir de les flors primeres.






I un dia qualsevol,

orenetes i falciots

passejaran llurs vols

entre els núvols i el sol.





Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.

A redós del temps

Us ha retardat enguany el fred la florida,
han esperat les vostres poncelles a iniciar la sortida;
aneu, ametllers, a redós del temps,
sou termòmetres vivents
que acoloriu els camps
de les nostres contrades,
dels nostres hiverns,
dels nostres deambulars aixopluglats pels cels.

Contemplem les flors petites,
els rosats i els blancs que pinten el panorama,
els troncs que grisegen, brillants, i ens enlluernen
a primera hora de la tarda,
el sòl ressec que alimenta tants arbres,
i el blau i el verd que llueixen al romaní
emparant als marges del tros les esparregueres.

I a prop, les vinyes i les oliveres
recuperen la verdor de passades primaveres,
ompliran els troncs de pàmpols diminuts les unes,
i de fulles d'elegància permanent les altres.