dimarts, 27 d’octubre de 2009

Crisantems

Un ram de crisantems


a un gerro d'aigua clara


entre el marbre i el xiprer,


a l'ombra freda de la tarda.




Tres dies de color


a cada pètal de les flors;


quedarà pansit el pom,


caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,
quedaran colgats els crisantems.
***

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.


I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.


S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...




Gira la Terra

Gira el Planeta,
gira i gira
i al nostre món
batega vida.


Al voltant del Sol,
dia a dia,
gira el Planeta,
gira i gira.


Gira la Terra
i ens duu amb empenta
al temps de llum
per un cel
de foscor extrema.


És la suau dansa
per l'univers
d'un Planeta
ple de poetes
i amants del vers.

Juguen els mots

Juguen els mots pel cervell,
salten i salten del cap cap el cel.
Bategen estels,
foragiten boires,
saluden el sol,
expliquen històries.
Juguen els mots pel cervell,
fugen, són veu, són vers.
***

T'enganxen les paraules

T'enganxen
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.

Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.

Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.