Amb un xal de flors

Amb un xal de flors,
amb un vel de llum.
Amb estels sobre el mar,
amb les brises del camp.

Amb el sol vertical
i la nit més fugaç
el solstici d'estiu
ens atrapa i somriu.

Et somriu, ens somriu,
ens atrapa l'estiu...

Ja s'obren les escletxes

Ja s'obren les escletxes,

entren els raigs d'estiu

als versos dels poetes,

als dies, al curs i als rius.

S'acaba un maig fronterer

que delicat arxiva hiverns

i fa esclatar lleument espurnes

als projectes dels nous temps...

Arribaran jornades llargues

i a les carenes el desgel,

ruixats, llamps, tempestes...

I també pluges d'estels.

Arribaran les hores mortes

per donar vida als núvols del cel.

Arribaran capvespres roses

i als boscos foscos el fangueig.

Arribaran els migdies de mosques

i les gotes salades enganxades a la pell.

Els verds nous i tendres als prats,

les aromes, els colors inversemblants dels pètals

i els grocs enlluernadors als camps.

La florida dels primers bolets,

el raïm inflant verdors a la vinya

mentre es va gestant la vida.

Ja s'obren les escletxes.

És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.

Solstici amb revetlla (juny)

Sol a dojo a migdia,
raigs del cel,
fa bon temps,
fa bon dia,
quina llum,
és la que ens regala enguany el mes de juny!

Mes d'herba florida,
d'albades que matinen.
Vespres de mel,
nits de lluna i estels,
focs, espurnes, trons i coets.

Solstici amb revetlla
oratge amb tempesta,
aromes d'herbes remeieres,
esclat d'estiu atrafegat
que ens basteix el món de coloraines.
De somnis de mar blava,
de tramuntana i vacances
de aigües eixerides a muntanya,
de carreres per la platja
sota aquella llum estranya
que ens xucla per a ser aventurers de l'univers.



***




***

Arribarà un temps

Arribarà un temps
de sol omnipresent,
de camps esgrogueïts,
de rostolls i cant de grills.

Arribarà un temps
d'hores plenes d'aire,
de nits de lluna i flaire,
de somnis eterns.

Arribarà un temps
de núvols amb volum,
de rius saltant sota la llum,
de brunzirs i vols i xafagor.

Arribarà un temps
de suor i salabror,
de platges i vaixells,
d'interminables jocs.

Arribarà un temps
d'oratge amb bressol,
llençolat per les tempestes
i les hores plenes de sol.

Arribarà un temps
d'estiu i nits d'estels.