dimarts, 10 de juliol de 2007

Es fan camins

Es fan camins


Es fan camins de nit al cel,
són els que inventen els estels
per convidar-te a volar.

Són camins flonjos de l'aire
i cada fita és una llum
que il·lumina tots els racons
d'un laberint extern i fosc.
Creix el raïm


La parra a dues vessants
ha afillat un munt de pàmpols
i ha crescut més el raïm
que mira al sol de tarda.

Es va inflant cada gotim
augurant bona verema,
i tot el verd que li ha donat l'estiu
serà absent
quan arribi l'hivern.

No ens cal un calendari
per saber-ne l'estació,
doncs mirant-nos el raïm
esbrinarem l'època que és
observant llur canvi a diari.

Queda el crepuscle

Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...

De flors de Sant Pere és la flaire.

No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.

És efímera la flaire,
i permanent el record.