dilluns, 15 de setembre de 2008

Poema per començar



Cau la fulla més agosarada,

cau a l'asfalt espantada.



El sol la il·lumina,

la gent la trepitja

mentre s'acaba l'estiu

i l'escola s'omple i reviu.




Poema de setembre




Al llindar de re-emprendre el quotidià,

enmig d'un final, a les portes d'un principi:
a cavall de l'estiu finit i de la tardor anunciada.

Espavila la pluja,
espavila collites
entre mores i figues,
sota un sol descarat
que vol amagar-se
cada cop més aviat.

Discret, elegant,
solemne i puntual.

Carregat d'apertures,
d'oblits i principis,
d'inauguracions, de cursos i propòsits,
d'un futur previsible ple de dies daurats,
d'un futur ple de dies,
d'un futur ple,
d'un futur.

És un mes passarel·la
entre esquivar els esbarzers
i propulsar els ulls enllà, a altres cels.