Va fugint un gener
de dies ràpids
rere l'esperança d'escurçar les nits,
de veure els primers borrons
fent carreres amb les poncelles als fruiters,
d'arxivar mantes i bufandes
i activar-les només per canviar d'hemisferi.
L'esperança en anys de milions d'albades,
de farciment proteïnic als cossos més afamats,
d'equitat sense justificacions,
de silencis esfèrics que inutilitzin veus d'inútils.
Veus de tòpics, veus de cínics,
veus dels clàssics nyigo-nyago aprenents d'aduladors.
L'esperança en merescudes sorts
que s'amaguen disfressades de circumstàncies
essent subtils, essent fonamentals essències...
Va fugint.
***
