He menjat cireres petites

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.
És fruita tardana dolça i exquisida
que ha guardat a dins nit, sol i vida.

Són de color vermell fosc i pujat
entre fullaraca verda i sana,
s'arrepleguen al plat les cireres
s'arrosseguen les unes a les altres
volent ser rere els meus dits tast.

No puc parar d'ingerir-les assaborint,
assaborint l'agradable i tendra polpa,
que se'm desfà a la boca
i m'omple el pap del roig carmí.

Han viscut aquestes cireres
la calor més recent,
plugims i ruixats de primavera,
visites d'ocells a les branques properes
i la resina d'ambre torrat,
han tastat cels plens de núvols
i capvespres de colors.
I quan eren encara flors,
viviren llur hanami sota el sol,
expandiren flaires amb els vents
i bellesa efímera entre mil insectes.

Abans, quan el cirerer era sols gris silueta
retallada contra el cel, nu i quiet,
aguantà freds i nevades i xurros de gel.
Aguantà la soledat del hivern...

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.

Cirerers en flor

Ombra espesa densa i ferma
que a l'estiu agrairem.
Flor exquisida, blanca i freda
que ara balla amb el vent.

I el tronc brillant amb les clivelles,
i les branques aviat cobertes de verd,
i, de seguida, al maig, les cireres
pintaran a l'arbre el color vermell.

I els altres colors,
el blau, el groc, el negre,
seran un marc regal del cel
sobre el brunzit de mil insectes.

Plourà un dia a mig gestar la fruita
l'aigua lliscarà, gota a gota,
per la pell turgent de cada cirera,

i la festa de la florida serà un record
que ja haurà deixat el temps enrera
quan ballem al compàs dolç de la collita.



Aquest poema està escrit pensant en la celebració del Hanami, a Paüls, el proper 29 de març.
Podeu trobar més informació aquí .
I aquí.


Que l'oratge sigui favorable; la participació, satisfactòria, i la festa, un plaer.


***

Els raïms de lilàs

La farigola ja florida
sota els raïms de lilàs.
Les cireres són petites,
la figuera ha esclatat:
un verd tendre tot ho pinta,
ha reeixit la llum primaveral.



*