dimarts, 28 d’abril de 2009

Aquesta brisa humida


Aquesta brisa humida
em remet als dies generosos de tardor,
a aquelles albades farcides d
'expectatives,
d'anar corrents a unir-me amb el bosc.

I esgarrinxar-me amb el
s esbarzers
i entropessar-me amb les pedres
i patinar per la pinassa jugant-me la vida
per localitzar qualsevol ex
quisit bolet.

I anar-hi anant cap al davant
malgrat la pluja i el temps canviant,
i passar el dia entre
el cel i la natura
i tornar a sopar am
b el cistell ple fins a dalt.




I guardar a l'espai indefinit
que hi ha a mig camí entre el cor i el cap
totes les imatges, els sorolls, la remor i les olors
que em permeten avui, un dia de primavera, dir tot això.





Blanquinós el cel

Blanquinós el cel,
viscosa boira alta.

No veiem el sol on és,
primavera abrupta i boja
que va de la calor més contundent
a la baixada immediata cap al fred.

I ens passem el dia amb la roba entre mans.
Ens abillem de bon matí estil ceba o carxofa,
agafem paraigua, jaqueta i ulleres fosques,
carreguem amb tota la tirallonga d'elements
per tal de complicar-nos bé la vida.

I a l'hora de la veritat, en definitiva,
passem calor, passem fred i ens mullem
malgrat carregar amb tanta parafernàlia tot el dia.