dimarts, 5 de desembre de 2006

Un matí clar

Perden ses fulles les acàcies.
Volen grogues al vent
amorosint un terra urbà
fet d'asfalt i fred d'hivern.

I el cel blau d'un matí clar
posa llum a l'espectacle.

divendres, 1 de desembre de 2006

El primer matí d'hivern

Ens ha servit el sol l'albada
amb una llum molt clara,
de coloraines i estampada
sobre el cel nítid d'un hivern
que enguany avui estrenem.

dijous, 23 de novembre de 2006

Llum malva

D'un tros de l'infinit
ha plogut una llum malva
que roman fins a la nit
tenyint d'ombres la muntanya.

Nenúfar

Sóc la flor que flota al llac,
m'acompanyen fulles verdes.

De nit la lluna em veu
i m'il·lumina fins a l'alba.

I és llavors quan el color
m'acarona tots els pètals.

Gota deriva a gel

Anava i anava la gota,
molts dies peregrinava,
la gota sola plorava i plorava...

Sense llàgrimes!- pensava-
doncs si em ploro sencera
deixaré de ser jo mateixa.

Fins que va trobar una nevera
i hi va entrar la gota xafardera.

Al calaix del congelador
li va atacar tanta gelor
que oblidà totes ses penes
en adquirir consistència de gel
translúcid, polar i fred.

I és així com la gota
solidifica i es gela.

Floten

Floten flors entre bombolles
i fulles i papirs i granotes.
Envoltat el llac d'herbes i fang,
és un mirall ben decorat;
s'enlluerna allà el sol
mentre els núvols dibuixen ombres.

El silenci juga amb el vent
llueixen els nenúfars coloraines,
els bressola l'aigua més transparent.

La festa dels dofins

Dos dofins d’aquells tan fins
anaren al mercat
per comprar-ne molts confits,
doncs volien festejar
el bateig dels seus nou fills.

I allà, al fons del mar,
convidaren la balena,
quatre pops, un calamar
la llagosta, una ostra i la sirena
amb l’alegria del moment
i el somriure a cada aleta.

Celebraren l’endemà
a prop de la maresma
la solemne cerimònia,
saltaren cada onada,
pare, mare i els nou fills
exhibint un savi estil
fins la primera llum de l’alba.

I com que tots els convidats aquella nit
s’empatxaren de ritmes i confits
anaren a buscar els dofins
remeis fets de sals i algues
pels oceans d’aquest planeta
i poder-ne guarir la marejada dels amics.

No en va els dofins
tenen fama entre l’espècie humana
de ser uns animals
d’intel·ligència demostrada.

dilluns, 13 de novembre de 2006

L'erol

L’erol


A resguard del vent del nord,
al peu del cim més alt de la carena,
florí un erol de rovellons
que m’encisava els sentits a la pineda.

M’atrapà allà tanta bellesa
que vaig estar una llarga estona,
i en declinar la llum solar
i sentir aquell brogit exclusiu al bosc
de l’hora incerta del capvespre
vaig córrer cap el poble.

-No portes res al cistell!-
deien les veus amb cantarella.
Jo em limitava a fer un gest de conformada
i contestava: - ja hi tornaré demà a l’albada…

I és així com cada dia
sortia al matí entusiasmada,
per contemplar l’erol
i veure com creixia.

dimecres, 8 de novembre de 2006

Plum, plum, plum

Rodolava per les escales
un nen trapella i molt mogut.
Feia soroll en caure,
sonava plum plum plum!

En arribar a l’últim graó
l’esperava l’ambulància
per portar-lo a l’hospital
i curar-li el nas trencat.

Pobre nen trapella,
ja no va ser mai més un nen mogut,
que en rodolar per les escales
va aprendre a estar assegut.

dimarts, 7 de novembre de 2006

L'ocell

L’ocell es desperta
i vola pel cel
cantant molt content.

Passa el dia sencer,
la nit arriba
i la lluna ara mira
com dorm ja l’ocell.

L’ocell es desperta
i vola pel cel
cantant molt content.

dimarts, 31 d’octubre de 2006

La Castanyada. Poema de la Castanyada

Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.

dijous, 26 d’octubre de 2006

A cada pétal del nenúfar



A cada pètal del nenúfar
li correspon un mot traçat
per l’aire a sobre d’un papir;
fulles i flors floten sobre el llac
esperant que algú les pugui llegir.
Surt la lluna i el seguici de la nit.
Surt al cel el sol cada albada.
Volen els ocells sota els estels,
volen mosques i mosquits
i no saben què diu l'escrit.
Salta a prop una granota
i un espiadimonis fa una ganyota
mentre passeja una al·lota
que recita i musica amb cada nota:
l'ésser màgic nascut de l'aigua clara
ha vingut a dir aquesta cantata
de paraules transparents
bressolades per les onades.
Somnis d'una cascada,
que regala al rierol gotes gelades.

dimecres, 25 d’octubre de 2006

Soc aigua
Visc al cel,
visc a la terra
mullo els camps,
mullo l'herba,
soc aigua
soc fang,
soc núvol,
inundo, rego,
degoto i marxo.

dilluns, 31 de juliol de 2006

Tres conills

Tres conills del bosc
han vingut a viure a l’hort
mengen les pastanagues,
mengen el fonoll,
mengen les remolatxes
i dormen amb confort.

Quan volen fruita dels arbres,
queden els conills a sota quiets
i esperen que les llencin els ocells,
que essent tan llaminers saben fer anar el bec.
El pitjor és quan volen figues,
doncs l’àvia se les menja totes,
que és la iaia una fan de la figuera
en té per ella una gran fal·lera,
i no l’importa deixar els tres conills fent salivera.

Viuen aquí tranquils
segurs, protegits dels trets
i ufanosos de ser els rossegadors
més afortunats del bosc.

dissabte, 29 de juliol de 2006

Caminava la princesa pel bulevard

Caminava la princesa pel bulevard
mentre els cuiners s’afanyaven
a preparar-li sucs i orxates,
amb mangos, carabasses i papaies,
litxis de la Xina,
de Madagascar, vainilla,
avellanes de Constantí,
xufles d’Alboraia,
canyella de Jamaica
i sucre tropical de canya.

Provà la fina dama un glopet de cada got
i premià amb un somriure el que més li va agradar.

L’endemà tot el servei li preparà gerres plenes
i palanganes i galledes del suc que ella havia triat
i en veure la princesa que no podia opinar
li va agafar tal enrabiada que no parà de plorar.

I es que a les princeses que van pels bulevards
i a les persones que caminem pel carrer
ens agrada tenir molts sucs per poder provar.

Plat combinat

Una fulla de julivert,
dues cireres grans,
tres cacauets pelats,
quatre mongetes seques,
cinc pèsols estofats,
sis grans de pebre negre,
set polsims de sal,
vuit didals de canyella fina,
nou pinyons torrats,
i deu flors de tarongina.


I així les fades del bosc
juguen contant les dosi
de tot el que menjaran
quan tinguin gana,
que acostuma a ser un cop per setmana.

La resta de dies tenen prou les fades
amb ensumar les flaires
de la molsa humida, la resina dels pins,
els bolets de tinta i els estels de nit.

Un cistell ple de bolets

Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
l’olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics per menjar-ne a la vesprada.





























Boletaires



Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.

Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.

Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.







Reguitzell de rovellons

Molsa i heura,
fang entre les pedres,
camagrocs a la pineda
i, tocant al prat, la sorpresa:

Un reguitzell de rovellons
que aixequen l’herba
i tímidament surten al món
m’ofereixen sa existència;
els tallo a poc a poc
mentre passejo la mirada pels voltants
i se m’acumula, oh!, de cop la feina
doncs apareixen allà dos o tres bolets
més amunt, vora el mur, hi ha quatre o cinc més.
I sota l’esbarzer es transparenten dos o tres.

Llueixen taronja entre el verd
fins que els poso al cistell...

Escalivada

Van celebrar un casament el pebrot i l’albergínia,
i es feren un palau residencial de nom “Escalivada”.
Eren els convidats la patata i la ceba mudades,
un setrill molt elegant, la forquilla amb llaçada,
un saler oceànic molt viatger i una copa de cristall tallada.

Entraren a la cerimònia a l’hora acordada
i es va colar al banquet una sardina dissecada.
Tothom cridava: -Que marxi l’arengada!!!!!!

Va sortir el majordom esbojarrat per defensar-la,
deia que en venir del mar portaria l’alegria
i es van posar a ballar el majordom i l’arengada.

.................................

Des d’aquell dia el pebrot i l’albergínia
es banyaren plegats amb oli d’oliva al plat
en presència de tots els convidats.

Esberlada la magrana

Esberlada la magrana,
caducat el seu secret
s’ha obert i ja trencada la pell
respon a l’aire mil preguntes
guardant el suc dins de cada cel·la
com cuida els ous al niu la merla.

Fruites i verdures per infantil

Orígens

Els pinyons, de la pinya
i el raïm, de la vinya,
les olives de l’olivera
i el meló de la nevera.



Als marges, els espàrrecs

Als marges, els espàrrecs.
Els bolets i les castanyes i els pinyons al bosc
com les maduixetes i les cireretes d’arboç.




Una amanida


Farem una amanida
amb enciam de la primera florida,
pastanagues, remolatxa i quatre olives,
unes gotes de llimona, oli i sal de les salines;
la posarem a una safata
feta de vidre i plata.




Sopar


Un remenat d’alls tendres i carxofes
tot tallat molt prim i fi,
un sopar per compartir.
Millor que un sac de garrofes!




Qui menja què?

Meló amb pernil,
menú de ric.
Síndria amb mortadel·la
per tota la parentela.


Menú de monstre

Caramels d’all,
caramels de ceba,
xiclets d’arròs,
gelats de pebre,
canalons de sol,
croquetes d’arena.



Calendari


Al gener, calçots de l’hort.
Al febrer, espàrrecs de marge.
Al març, les faves tendres.
Al abril, les cireres primeres
Al maig, maduixes vermelles.
Al juny, albercocs i nespres.
Al juliol, prunes de colors.
Al agost, ametlles i nous.
Al setembre, el raïm més dolç.
Al octubre, el rovelló del bosc.
Al novembre, castanyes torrades.
Al desembre, prunes dins del pollastre.















Judici

Una plata d’albercocs
es barallà amb una safata de nespres.
Tots volien triomfar,
ser declarada la fruita més valuosa
pel jurat del mercat d’aquella comarca.

Van fer una conferència els nespres més vells
dient que duien molt aliment al cor,
i que el seu pare era l’arbre millor.

Tot seguit els albercocs més savis
argumentaren sa tendresa i sa dolçor
i aquella sensació d’haver atrapat el sol.

I els membres del jurat encara s’ho pensen ara,
estan sempre discutint i tenen entre ells una baralla.

diumenge, 23 d’abril de 2006

Sant Jordi ha passat

Sant Jordi ha passat


Sant Jordi ha passat
i un record m’ha deixat:
llegeixo un llibre
claret com el vidre,
oloro les roses
que al gerro hi poses.

Entre els mots

Entre els mots


Nedar a l'estany gelat,
buscar or entre la sorra,
relliscar de nit pel fang
o naufragar al mig del mar...

Això i més pots viure
si t'endinses entre els mots
que algú ha escrit a un llibre
i fas dels teus dos ulls iots.

La rosa vermella

La rosa vermella


Avui és Sant Jordi,
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.

El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.

dilluns, 27 de març de 2006

Cangur


Saltes alegre pel camp australià
fugint del passat i anant sempre enllà
amb els teus fills com un bon marsupial.
Oh cangur saltarí!
quina pena que no vinguis aquí.

dimarts, 21 de març de 2006

Mona de Pasqua


Mona de Pasqua
La mona, ih, ih!...
la mona és aquí.

Xocolata cremosa
la gallina hi reposa.

Molts ous petitets
d’aire farcidets...

La mona, ih, ih...
La mona és aquí.

Melodia



Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.
El pit-roig està cantant,
li contesta l’oreneta,
el pardal marxa volant,
la granota està contenta.
Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.

L'albada


L’albada

Surt el sol
de matinada,
fuig la nit
i és l’albada.

Camp de primavera


Camp de primavera

Passeja l’aroma
del camp sota el cel,
passeja l’aroma
per sobre del verd.
Hi ha tints molt variats
per l’herba escampats,
blaus, liles i grocs
fan el camp de colors.
Ha plogut i fa sol,
s’il·lumina un flor
que atreu a l’abella
com el cuc a l’arpella.

dilluns, 20 de març de 2006

Així

Així comença la primavera:

ha marxat el fred

i l’escalfor primera

fa matinar al sol

i la comparsa de la terra.

És el mes de març

i surten els animals.

Canten els ocells

i volen les papallones,

perfumen l’ambient les flors

amb mil aromes i colors.


divendres, 17 de març de 2006

Metrònom primaveral




Cau l’aigua a saltirons
pel desnivell de les muntanyes
entre molses i falgueres
quan despunten les poncelles
d’orquídies, lliris i violetes.
Li marca el ritme un metrònom primaveral
que fa dansar la natura
amb llur propi pas de ball
mentre es va escurçant la nit
en benefici del temps solar.
Despunten els conreus
se’ns fan accessibles els senders,
pren color la terra,
i el cel esdevé ombrel·la
de pastors gossos i ovelles.

dimecres, 8 de març de 2006

Al poble


Al poble

Hi ha un gat
que s'ha amagat,
ha entrat per la gatera
d'una casa abandonada
altre temps engalanada.

Una mica més enllà,
asseguts a un banc de pedra,
la xerrada fan petar
uns avis d'abans la guerra.
L'un és sord,
l'altre no hi veu,
però entren amb el gat,
amb el cap fan la visita,
i recorden que a la casa
hi vivien uns senyors
que moriren sense flors.


El mig cec
està content
de sentir el gat com miola,
el vell sord
està content
de veure el cec com xiula,
ambdós s’acomiaden
amb el sol a la mirada
i la veu atrafegada
tot sabent que a l'endemà
el gat també hi serà.

divendres, 20 de gener de 2006

Festa de disfresses (Poema de carnaval)


Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.