La neu cau abundosa,
abraça branques i temps
sota el vol baix de l'alosa
que divisa el tel blanc del cel.
El silenci de les volves
en volar a caprici d'un boirós vel
ens musica pau amb veus
que ens aixopluguen cada vers.
I cantarem un poema
lloant el foc i la llenya
rimat per la duresa del fred
i la fe en la primavera ja propera.
I la neu, esglai sobre del paisatge,
romandrà fins que el blau més intens
ens regali sol a tot l'engranatge,
i tanta blancor s'esvaeixi
o
amb la calidesa de l'oratge.
*****
