dimecres, 21 d’octubre de 2009

Text argumental





Nit i dia, fil que teixeix el text argumental;
a cada estona, obrim parèntesi ocasionals.

(Anècdotes i clams,
càntics, renecs de son i fam
i badalls que amaguen
tendències un poc animals)






I, de tant en tant, l'hipertext
és sovint súper-sensacional!



A migdia surt el sol






A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.


Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.



Caurà a la tarda una pluja lenta,
adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols
que surtiran a fer una desfilada.





Xàfec simfònic






Ni partitura ni batuta,
sols harmonia celestial:
cau amb ritme la pluja
i el vent la porta al ball.


Cau constant,
cau l'aigua que copsa el terra
amb una capa fluïda i brillant.


Colors? gris de l'ambient
i una capa densa i poderosa que hi ha al cel.
Els semàfors s'hi reflectegen,
l'asfalt sembla un mirall
que alterna carbasses
amb verds i roigs d'esclat.

Cerimònia d'una pluja
que el matí ens ha regalat;
és possible que esdevingui
un xàfec simfònic a ciutat.


Trons i llamps de tant en tant,
és jornada d'estar-s'hi a casa
per contemplar el carrer i son trafegar,
és dia de poesia i ment en blanc.




Amanita






Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.