Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.
No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.
Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.
***