Escriure un poema,
buidar el cap de paraules
i viatjar amb l'esguard
per un cel de tempesta.
*
Tenir sols un ritme
i teclejar els mots.
El mot del tro que trona,
de la pluja que plou,
del fred poderós
i del vent més ferotge que bufa.
*
De la terra humida,
de l'olor de les fulles
que perderen la vida,
dels bolets futurs,
de l'esclat de mil llavors,
dels ocells que s'ho miren,
del cargol que es sorprèn;
els mots que et brollen a mida...
*
I tancar amb punt final
l'última estrofa,
per acabar amb un vers
que t'acaroni l'oïda
sense oblidar llegir tot sencer
el poema en pantalla
i veure si la rima no falla,
si té el ritme ficat a cada paraula,
si el que dius és verdader,
si el lector s'ho creurà
i tindrà ganes qualsevol dia
de llegir més poesia...
***
