Tenen música els poemes

Tenen música els poemes
i harmonia els mots
quan són a dins dels versos
bastint un ball de sons.

És una música interna,
com aquella que tenen per fora les cançons.

El ritme de les lletres
que palpiten al meu cor
dicten a les paraules la rima
per pessigar la lluna o mirar la llum del sol.





***

Al mar de les paraules

Il·lustració de Dolors Todolí

Navegant pel mar de les paraules
veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.

I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.

S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.

I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.

Cuinarem poemes

Cuinarem poemes
a la llar del sol
bressolant paraules
que són flama i foc.

Esmicolant les lletres
enllaçant diftongs,
modelant les rimes,
simulant cançons.

Bullirem els mots
a una cassola viva,
depurarem el suc

amb llums de vidre.

Courem poemes
per fer punts de llibre
i cataplasmes sanes
per guarir ferides.