dimarts, 2 de novembre de 2010

Entrem al novembre






Entrem al novembre
avançant-nos al matí,
amb les ales desplegades
i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,
que ningú les agafa
i cauen a la vora del camí.


Naveguen pel cel els núvols,
ruixen la tarda, pluges i cendres.
Naveguen pel cel els núvols,
pinten de rosa els capvespres.
Naveguen pel cel els núvols,
juguen amb els raigs del sol
fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,
és blau del tot,
amb transparència, esfèric,
profundament majestuós.

Copia el color del mar
quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,
i és llarg i ple
i abrupte i cabut
i serè i bell
i valent i astut
el mes de novembre.
És el vermell als pàmpols vells,
és la mel als aurons i als roures,
és el verd brillant de després de la pluja,
és el blanc del pebràs i de la lluna,
és el vent, és remolí de les fulles,
és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,
és el foc, és la llar encesa,
és la manta de llana
i els mitjons a mitja cama,
és el gat que entra a casa,
és la disfressa que la sang et glaça,
és l'alè del ramat,
és de l'hivern l'antesala
és la tempesta sobtada
és l'or volador a qualsevol plaça...


Una branca de sajolida



Una branca de sajolida
presumeix d'aroma
al mig de l'esbarzer.
Posen vermell
les cireretes de l'arbocer,
i daurat i mel
les fulles del castanyer.