Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg
s'estiren les hores calmes
entre el beure i tenir set.
Quan ens crida una gran ombra
per fruir de la fresca mòbil
i el sol crema l'aire del voltant.
Quan els camps groguencs
ballen fent onades
més enllà del ametllers.
Quan els mots reclamen tinta
i la sípia l'ha perdut de viu en viu,
és que ha arribat l'estiu.
I mengem un arròs negre
i escrivim postals arreu
i dormim la migdiada
i esperem que els xàfecs d'agost
reguin generosos el bosc
perquè esclati la florida primera de rovellons.
Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg...
1 comentari:
Hola, guapísima, dona-li una ullada al meu blog doncs he fet amb el teu poema una proposta...deshonesta.
Publica un comentari a l'entrada