El dia del llibre

Del núvol immens de les paraules

plouen sovint mots aïllats

sobre la terra fèrtil que has abonat.

Germinen versos,

poemes, contes i faules,

creixen històries,

creixen relats

i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:

llibres que per Sant Jordi 

els carrers dels pobles han inundat.

Passar pàgina

*

Passar pàgina

i entrar al capítol final;

descobrir qui és l'assassí

i saber perquè ha actuat així.

*

Entendre les arrels de la violència

i saber que els llibres ens ensenyen

que ens hem de protegir

pert tal de no ser mai víctima o botxí.

*

**

***

**

*

Sortiràs al carrer

Sortiràs al carrer,

i el sol de migdia

t'obrirà la retina:

seràs cau de llum,

seràs vol d'esparver,

seràs tot allò

que tu vulguis ser.

B

Flor d'hivern

blau del cel,

aroma de pebre,

vaixell víking

o escut guerrer,

conte de fades,

arbre de branques

que ballen a l'aire de l'est,

solc de terra calcària,

volcà adormit sense lava,

merla d'aigua,

camell o escorpí

a un paradís de sorra i sol

o processionària a les agulles d'un pi...

g

Seràs tot allò

que vulguis ser,

si llegeixes històries

als llibres electrònics

o als llibres de paper.

***

Retornes

Passen els teus dits les planes del llibre
i amb un gest quotidià t'hi passegen els ulls la mirada,
beuen les lletres, s'empassen els mots,
et crea el cervell les imatges que es generen de cop.

Et crida la mare, no sents el què et diu
se't clava a la cama el colze del braç que t'aguanta la cara,
somies per sota les parpelles que és el teu un altre món
i tornes de sobte a casa quan et salta per sobre de sobte el gos.

Tanques el llibre, sents tots els sorolls,
veus les veus que es creuen com bales de canons,
t'arriba la flaire de sopa que hi cou
i sopes en mig de la taula entre tots, sopes tu sol.

Retornes al llibre, retornes, hi entres de nou.

Poemes de biblioteca

I

Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.


Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.

No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).

Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !






II

La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.


S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.


L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.


Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.

III


Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...


Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.


IV


Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.


T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.


Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.







V

Una biblioteca...

És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.

Somni

Vas entrar amb els ulls a dins del llibre
i et quedares allà a viure.

Sobrevolant el camp de blat,
prenent el sol de migdia,
contemplant els colors dels núvols
i esperant que el capvespre
obrís pas a una nit d’estels brillants.

Presidint llavors la lluna el món
somiares despertar amb la màgia de les lletres
i esmorzar poemes ben rimats.

Ratolí

Ja fa fred
a la paret,
i a les lleixes
tu t'escalfes.
I apareixes,
ratolí,
et decideixes
a sortir.
Et passeges
entre els llibres,
et passeges
pels papers.

No te’ls mengis,
no encara,
ratolí!
No te’ls mengis,
ratolí!...
que són llibres
per llegir.