Poema de colors

Vermell, síndria interior,
verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.

Poema del rellotge

Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...

T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.

Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.

Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.

Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.