dilluns, 8 de setembre de 2008

Poema dedicat a tots els Caps d'Estudis

Excepcionalment, aquest poema NO va adreçat als alumnes. El dedico a tots i totes els i les Caps d'Estudis. Per tal de celebrar la publicació del poema número 500 d'aquest blog, vull rendre homenatge a aquests professionals que desenvolupen una tasca vital als centres docents.


Escairar-nos el temps




Ens caurà a sobre setembre

per escairar-nos el temps,

reduir-lo al pas regular, monòton,

d’una hora darrera una altra...


Per instaurar els horaris

i desfer l’harmonia de dansar per l’univers

al ritme de les llums, al ritme del vers.


Per trencar ritmes vitals

i enquadrar-los a la reixeta més sòrdida que orbita

pels papers reverenciats,

aquelles quadrícules malsanes.


Per ubicar al calendari cada desig,

per distribuir-nos al caprici

d’un mapa temporal

premeditat pels secretaris dels ministres,

els que emparen el sistema d’ordre i pulcritud.


Per dibuixar-nos al cap mil cronogrames

coronant tot l’espai mental

disfressant-lo de nebulosa saturada.


Per marcar amb el diapasó del que ha de ser,

per obsequiar-nos cada jornada repetida,

un dia de la marmota permanentment recalcitrant

que ens col·locarà a les portes de la caducitat

sense sotracs per a decidir el nostre propi destí.


Per espantar càntics espontanis,

per simular punts extemporanis,

per ignorar matisos de delicada lleugeresa ,

per marginar les fútils importàncies,

per escairar-nos el temps, tot el temps.