-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.
La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.
I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.
