dilluns, 31 de gener de 2011

El paper


Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)


Abans jo era un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,
a l'estiu gran ombrel·la,
a l'alba dolça poncella
i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions
a la meva essència,
he canviat l'estructura
per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,
de colors, reciclat o blanc,
net, sedós i tallant
lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,
sóc verge full per escriure,
fulla estampada de llibre;
pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,
cos quotidià de llibretes, revistes,
receptes, instruccions i diaris
esquelet dels diccionaris,
suport pels mars i continents
als mapes dels atles,
tresor disfressat de diners,
bastida de partitures,
prospectes i cançoners,
faristol per a aquest poema,
redactar la carta als Reis
o dibuixar un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.