divendres, 22 de maig de 2009

Ser poeta

Ser poeta
és assaborir la primera llum de l'alba
col·locant als camins miralls amb calma.


Ser poeta
és calibrar el gruix de la fulla més alta
quan, impulsada pel vent, és a punt de caure.


Ser poeta
és morir una mica amb cada gota que plou
i ressuscitar palpant l'espurna d'una esquitxada.


Ser poeta
és ordenar en filera els mots que reverberen
al pou dels records, segrestats ja pels projectes.


Ser poeta
és recitar la música i cantar i dansar i pintar
al pentàgrama que dibuixen els fantasmes.


És somiar, renegar i riure.
És cridar, sobtar i reviure.
És escriure per sobreviure.
És parlar amb lletres dúctils,
és bastir un text rimant els mots,
és llegir llavors vives entre els rocs...

***

Solemne desfilada

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla;

surten, lletra a lletra,

amb la presència coordinada,

doncs no pot estar al final

la que al inici està destinada.


I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,

cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada

per anar bastint amb ritme la rima poemada.


Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla.




Núvols




Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
ens il·luminin els maigs
i facin florir les poncelles.



Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
beneeixin els prats
i regalin tots els verds a l'herba.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
estirin amunt les espigues de blat
i s'estimbin al pètals de cada rosella.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
desglacin als cims el gel
i atorguin aigua a les rieres.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
que volen sentir cantar els ocells
i contemplar l'esclat sublim d'aquesta primavera.


***