Dies de març

Dies de març amb el dens mantell blanc,
boires freqüents i núvols alts.

Dies de març que estrenen primavera,
reben vents càlids per espantar l'hivern
i inicien florides i vols d'ocells.

Qui no ha vist les orenetes
fent els nius sota el terrat?

Qui no ha vist com esclata el roser
i pinta al jardí el primer vermell?

Qui no ha vist la nit clara de lluna
que et convida al tard a perdre el cap?

Qui no ha sentit la veu del camp?

Qui no espera el temps dels fruits madurs?

Qui s'apunta a la més excel·lent feina
d'esperar que la calor sigui la reina?

S'estimbarà l'hivern

S'estimbarà l'hivern

a una tanca florida,

saltarà llavors

l'essència d'aquella olor

dolça i acolorida

que el març ens obsequia.





I el final del fred

amb una pluja fina

ens catapultarà l'esguard al cel

per contemplar com brilla

la llum solemne dels estels

quan els núvols fugen amb el vent.

La natura reneix

Quan els Reis


han retornat a llurs palaus


i a les muntanyes hi ha allaus.







Quan l'hivern carrega fred


i una càlida ventolera anuncia


que arribarà un dia la primavera.







Quan la llum diürna


ja ens enlluerna


i les nits llueixen estrelles.







Quan l'any porta marxeta,


quan l'estiu és un projecte


i omplim de somnis la maleta...







Quan tot això succeeix,


la natura reneix


i se'ns carreguen les hores d'energies!

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.

Sembla primavera

Fa un sol que esparvera,

espanta les boires

i foragita nevades i pluges

amb ventades de llum solar.



Sembla primavera,

l'hivern no s'ha acabat.

Obriu portes i finestres,

que entri a les cases cada raig!



I al fons que s'hi estigui

l'escalfor i que el somni la retingui

i el desig no la deixi marxar.

Que pinti a cada racó

el sortilegi i la màgia de la calor.

Que capturi

als instants col·leccions d'alegria

i d'estius arxivats dins del cor.