Queden les nevades
a les blancors de les muntanyes,
s'esqueixen el núvols
perquè ens arribi definit el sol,
que març proclama l'arribada
d'un raig de llum a cada flor.
I així els colors recuperen molts matisos,
interpreten els verds del voltant
i ensenyen la paleta més farcida als falciots,
que volen eixelebrats a tothora
per eclipsar a les orenetes dels nostres terrats.
I rebroten les branques,
i pels camps circulen aromes variats
i obrim les finestres de bat a bat
per deixar entrar a la sala
la flaire del cel,
per deixar entrar a la paret
l'ombra d'un núvol fugisser,
per poder respirar al racó de casa més intern
l'oxígen de mar obert,
com si fos la llar un vaixell
i tripulants mariners els seus habitants.
Com si solqués entre tempestes,
com si navegués al final sobre un mar calmat.
Coses de març.