dimecres, 5 de novembre de 2008

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.


Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.



I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.



El dia que pinta

Cada matí surt el sol.

Avui, però,

lluirà nítid,

lluirà més nítid i clar.


El dia després del dimarts

posterior al primer dilluns

del mes de novembre

d’un any amb projectes.


D’un demà de progrés?


El dia que pinta

amb nova tinta

el futur al món.


O serà a un tros del món?