statcounter

dimecres, 5 de novembre del 2008

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.


Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.



I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.



9 comentaris:

Sàlvia ha dit...

Alaaaa! Què trancendet t'has ficat. Espero que siga per el canvi de clima i no per altres motius.

El poema és bonic i, en el fons, optimista.

Besadetes

Isabel Barriel ha dit...

Realista, senzillament realista...

Eli ha dit...

Bona tarda,
Em permeto copiar aquest poema en el post d'avui.
Avui és un dia de record, i aquestes lletres em semblen molt ben teixides!
Gràcies

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Viva Franco catalufos gilipollas si me borrais el comentario os tiro la pagina que soy hacker y os puedo hackear la cuenta bancaria hijos de puta

EL RINCON DE LUKY ha dit...

AMB al permis d la autora , l'agafo prestada, si no te cap problema. gracies anticipades.

EL RINCON DE LUKY ha dit...

i dit aixo vuldria dir dues coses,al HACKER DE PACOTILLA,,NOM'AGRADE FICAM AL MITCH pero dirli que soc catala, i no soc gilipollas, ees mess reto al hacker, que la amenaça q a fet aqui, me la faigui amb mi, ide pas es portilameva compta bancaria, mamaracho, , que vijili ell qmai se sap qui ja al altre costad de un teclat,dit aixo gracies a totsi perdo si e molestad