Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.
4 comentaris:
Alaaaa! Què trancendet t'has ficat. Espero que siga per el canvi de clima i no per altres motius.
El poema és bonic i, en el fons, optimista.
Besadetes
Realista, senzillament realista...
Bona tarda,
Em permeto copiar aquest poema en el post d'avui.
Avui és un dia de record, i aquestes lletres em semblen molt ben teixides!
Gràcies
Oració
Déu continent del bé i del mal, que no són res més que la diversitat que ens mou, diferència
i acobla una cosa amb l’altre. Ànima única,
energia buida, que propaga el sentiment i que en cada instant, el què fem, queda “gravat” en
la seva substància. La voluntat sorgida de cadaescú conforma el coneixement perdurable.
Neixem per obligació i en el primer sospir estem salvats, però aquí tornarem i ens desfarem
si no venerem el que ens envolta.
Patim perquè estem condicionats però entenem que és necessari per gaudir de la plena llibertat
quan ets mort; el lloc on tot ho sabrem.
La mort no és cap altre cosa que la convivència separada del què aquí existeix fusionat: El cos,
el sentiment i la consciència.
Mentrestant inexplicablement, ens reproduïm, experimentem, valorem i destrossem. Si això aquí no té sentit deduïm que allà el tindrà tot; hi ha mútua dependència, constituir-nos diferenciadament en una “eina” amb referències
adequades segurament és la causa. En diem consciència.
Vosaltres avantpassats, que ens estimeu, no ens deixeu sols, pacifiqueu l’impuls, reconfor-
teu-nos i equilibreu el nostre trajecte fins que la satisfacció arribi.
Josep
Publica un comentari