dilluns, 22 de febrer de 2010

Tot això i més

El silenci als flocs quan cauen,

l'equilibri del solstici,

el fred cru d'aquest hivern,

els saltirons als rierols, la merla,

la verdor constant de l'olivera,

la seda acolorida d'un vespre a marina,

el balanceig del veler a la deriva,

la coïssor a la boca d'un àpat hindú,

el tel boirós als vidres quan matines...



Tot això i més,

vol ser un poema.



Mot a mot, vers a vers,

amb veu de remor extrema;

bressolar serenament la pena,

lligar amb un llacet les idees,

desbrossar un turó

per donar entitat a totes les herbes.



Tot això i més,

vol ser un poema.