statcounter

diumenge, 16 d’agost del 2015

L'estiu avança




Veure com llueixen blancs els núvols,
veure com l'estiu avança dia a dia,
ensumar a la brisa del matí
l'anunciat final de les vacances.
Enyorar abans d'hora les estones de lleure,
tantes hores per jeure,
els matins inacabables vora mar
i els berenars al camp de cada tarda...

Sommiar que la vida
és un patchwork de temps lliure
i que un mestre de l'art
va cosint amb fil d'or cada peça.


Veure com llueixen blancs els núvols...

diumenge, 9 d’agost del 2015

Anar enllà









Viatjar,
sortir a escampar la boira
pels viaranys de la rima,
volar a les ales de la màgia,
anar enllà, lluny enllà...

Descobrir nous paisatges,
contemplar aquells poblats,
navegar entre manglars,
olorar flors i fruites
que no havies vist mai.

Solcar per les lletres dels mots
fins que el vers t'engolleix,
ser un dia estrofa rodona,
saltar pel bosc de les paraules
fins trobar l'esvelta, la que és genial
la més elegant per fer lluir al poema
allò que tant t'agrada i que és natural.

Explicar com neix l'albada,
com la nit de cop s'ha finit,
com esperes del nou dia
que el temps et miri de cara,
que et regali llum serena i relaxant
amb núvols que t'empenyin
pel món sideral...


divendres, 7 d’agost del 2015

dimarts, 4 d’agost del 2015

Sóc el poema del mar








Un vers amb cada onada,
a l'esquitx, la sal,
tota l'aigua et banya,
ets la blavor del poema,
ets qüasi una sirena.

Recites els mots,
tot és ritme,
va i ve la mar brava,
et gronxa suau suau a la platja.

Sóc el poema del mar,
sóc cada vers de l'onada,
sóc la sal que no es veu
i quan s'asseca és blanca.

Sóc la llum que ens escalfa,
sóc el vent que canta,
sóc un vaixell de paper,
sóc el mirall més transparent.

Sóc la brillantor de la sorra,
són l'alga, sóc el pi, sóc la roca,
sóc el sol que il·lumina el món,
sóc la paraula a la teva boca...

Amunt






Una ombra, un raig,
foscor amb estels i lluna,
és el cel un lloc
sostre màgic món.

Per apaivagar pors,
per protegir la son,
per il·luminar-nos els dies,
per viatjar entre els núvols
com fan els avions...

Només cal mirar allà,
i volar amb el desig,
fer-te amic de la brisa,
fer-te amic de la pluja,
fer-te amic del sol,
guanyar alçada amb la vista,
imaginar anar ben amunt...

dissabte, 1 d’agost del 2015

Així










Passem l'any sencer
mirant el cel per la finestra;
-ara fa sol, mira els núvols!,
cau un plugim, tot és gris.
I a poc a poc cau la nit...

Brilla un planeta, 
surten els estels,
la lluna, ja qüasi plena,
sembla una cara amb vel.

I amb l'albada
una llum blanca
entra pels vidres,
inunda les parets,
anuncia un nou dia,
ens regala més temps.

I així passa una setmana,
passa un mes,
arriba la calor, arriba el fred,
així la vida ens empeny...