Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.
I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
statcounter
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bruixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bruixa. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)