Neix el sol
ben amagat
entre muntanyes
i núvols blancs,
L'alba el reclama,
el cel el rep
i el busca el fred.
Al mar és reflex,
al camp és verd,
al bosc és vida,
a casa alegria
i, avançant el dia,
tot ho tenyeix
fins que a l'orient
al vespre es perd.
Obre la cortina
fosca entre estels
i el negre del cel
calma el teu ritme.
Et quedes quiet,
i la nit somnia
que ets lluny del temps.
***
