dijous, 9 de febrer de 2012

Neix el sol







Neix el sol 
ben amagat
entre muntanyes
i núvols blancs,

L'alba el reclama,
el cel el rep
i el busca el fred.

Al mar és reflex,
al camp és verd,
al bosc és vida,
a casa alegria
i, avançant el dia,
tot ho tenyeix
fins que a l'orient
al vespre es perd.

Obre la cortina
fosca entre estels
i el negre del cel
calma el teu ritme.

Et quedes quiet,
i la nit somnia
que ets lluny del temps.


***






3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

càlid despertador de llum

Lídia ha dit...

Cada vegada em sorprens més! Una poesia que brilla amb la teva llum pròpia! Petons assolellats!

Isabel ha dit...

Jesús, cada dia...

Lídia, ets molt generosa...