statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de novembre del 2011

L'entrada de la nit





Se'm fa petit el temps,
i les hores curtes.

Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit
mentre la lluna tria el seu vestit,
que ha de ser el més elegant i distingit.

D'aquesta manera,
qualsevol actual capvespre
és un indret de màgia
per esperar pacientment la gelor de l'hivern...


***

dimarts, 3 de novembre del 2009

L'esfera

L'esfera que bota
és una pilota.

L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.

L'esfera que puja
és un globus que juga.

L'esfera de casa...
La Terra? és massa!

L'esfera que es mou
és la closca de nou.

M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!

dijous, 15 d’octubre del 2009

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant
pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,
t'enlaires a les palmeres,
t'enlaires cap a dalt!-
*
Era una cuca de llum
que competia sota el cel
amb el titil·lar d'algun estel
en atraure de nit la lluna.
*
**
***

diumenge, 19 de juliol del 2009

Milions de mirades






Té cràters i valls i mars,
té pols immòbil, silencis
i un món secret sideral.

Té magnetisme i misteri,
contes i llegendes amb música i balls,
històries de nits i miralls.

És discreta i prudent,
solemne al cel.
Llum blanca de fantasma,
fanal a voltes d'acer,
a voltes de plata,
llum fluorescent,
lluminescència aliena,
bola de vidre amb foguera
bola de vidre de mida canviant;
s'esvaeix amb l'albada,
conserva encara d'Armstrog la petjada,
i la memòria de milions de mirades
contemplant el salt al gris de la pantalla.

A la lluna!

Melodia quotidiana,
harmonia a l'univers.
Petjada d'astronauta,
imatges de ballet.


Van anar a la lluna,
van fer un viatge en coet,
i van tornar a la Terra
contemplant el firmament.




***

divendres, 3 de juliol del 2009

Ens mira la lluna

Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.

Fanal esgrogueït

de llum misteriosa

que silencia mots

i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.

I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.


Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.

dilluns, 8 de juny del 2009

El cel


Font de llum inversemblant,
de variada i rica factura.
Uns dies, esponjada.
D'altres, densa i emplomada.

Factoria infinita de núvols
i tempestes i ruixats i plugims,
calamarsades i brises assolellades
i pluges d'estels a l'agost, qualsevol nit.

Seu de tots els blaus,
cau d'espai per levitar mirades,
fer volar al vent estels
i retratar capvespres de sol i mel.

Rebost d'imatges i somnis,
pistes fluïdes pels avions
obertes a totes les dimensions
i origen de totes les lluminàries.

Escenari pels coets,
semiesfera sense fi,
cúpula de màgia la nit de la revetlla,
sensor de les aromes al jardí.

Mapa de les constel·lacions,
aixopluc pels ocells, mosquits i papallones,
examen quotidià pel meteoròleg
i refugi celestial pels astronautes.

Llibre blanc per escriure desigs,
estendre a l'aire llençols i competir amb la Via Làctia,
canviar de pla l'escena d'una pel·lícula
i encetar dia a dia a la vida una aventura.

Fons fosc per la lluna.
Lluna plena o minvant o creixent,
la que encanta las nits quan es reflexa sobre el mar,
la que il·lumina gats i fades... El cel











dissabte, 9 de maig del 2009

Al cel de maig

Imatge: Lluna, de Dolors Todolí



Lluna plena al cel de maig,
nit lluminosa sense estels
amb brisa suau de primavera.


I les bruixes viatgen lliures,
i els boscos, vitals, tenen volum;
vibren els arbres a cada raig
i les fades riuen, i dissimulen
sota la màgia estranya de la llum.

dijous, 7 de maig del 2009

La foscor ha reeixit

S'ha fet de nit.
La foscor ha reeixit
quan arriba el torn dels somnis.

Cal rentar-se bé les dents,
i posar-se amb rapidesa el pijama
per entrar feliç al llit
dient adéu a un dia que s'acaba.

I esperar que la lluna
regni al cel
i entri feta llum per la finestra
per bressolar-nos la son
amb l'harmonia de l'univers
i la dolçor nocturna més excelsa.



divendres, 6 de març del 2009

Mitja lluna

Mitja lluna
a mitja tarda,
al bell mig del blau cel,
i al mig del cor d'aquest vers.
Ha sortit
per esperar la nit
i rebre ufana els estels.
Ha sortit discreta i blanca
i es vestirà amb la foscor de gala.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...






diumenge, 1 de febrer del 2009

Ens mirarà la lluna

Ens mirarà la lluna aquesta nit
veurà els somnis volant per l'aire,
veurà com dormim plaents al llit,
veurà que l'albada ens abraçarà amb sa flaire.


I escriurà al llibre d'or
que les llunes guarden al racó dels tresors
que hem somiat un món farcit
d'estels fugaços carregats de mots.

Mots per anomenar els raigs,
per anomenar onades,
per donar identitat a cada núvol,
a cada cop de vent,
i a cada llunyà i estrany udol.

Per referir-nos a un somriure,
o a aquell vol del falciot
que un dia vaig veure
sota el roig ataronjat del sol.

I escriurà la lluna
que l'albada ens ha robat la son.


dimarts, 13 de gener del 2009

Hi ha qui compta els estels

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui tanca les finestres,
hi ha qui ignora sempre el cel,
hi ha qui és beneït pel vespres.

Quan la llum no es decideix
a rebre un nom concret.

Quan encara el firmament
no ha proclamat la nit severa.

Quan el cel és transparent
i veiem que la lluna ja hi navega.

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui és beneït pels vespres.



divendres, 12 de desembre del 2008

La lluna més blanca

La lluna més blanca
a la nit més negre
llueix al desembre.

Irradia, dispara,
esperona misteris
i esquitxa arreu raigs d'espant.

Llum buida,
llum freda
de la lluna plena.

Apavaiga els estels
que regnen al cel,
assaona malsons
i embruixa el paisatge,
atia les pors
quan em neix,

en mirar-la,
amb embranzida un calfred.


dilluns, 3 de novembre del 2008

Enfosquint

Ha marxat el sol
deixant al cel un blau intens
extens, profund, immens...


Decantat, Venus llueix,
i d'immediat la Lluna creixent,
lluminosa i prima i nítida apareix
perfilada i definida i clara i fluorescent.

I Júpiter a la vora, la decora.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Poema de la lluna



Protagonista de moltes nits,

navegant del cel

sens motor ni rem.


Vela groga,

vela blanca,

"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(

dijous, 18 de setembre del 2008

S'estira la nit


S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.






dijous, 10 de juliol del 2008

Del rosa al blanc

Del rosa al blanc
els núvols d'un capvespre
que volen copsar l'última llum
d'un sol que ja s'amaga,
d'un dia que s'acaba,
d'unes hores d'aire lliure.

Es difuminen poc a poc
mentre el blau deriva a fosc
i la lluna creixent
daurarà aviat un tros de cel.

I és que el juliol
ens regala colors
per embellir tots els ambients
a qualsevol hora de dia.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Et segresta la lluna

Un filet corb de llum
incrustat a un cel de foc
quan la nit encara dubta
i la tarda ja és record.

Flueix el temps, s'atura,
et segresta l'arc de lluna.
Viatges a un lloc remot,
deixant un forat al món.

I quan et desperta l'alba
ets pell d'aiguamarina
amb pigues de granat,
fins que tornes de cop
i saps que ja has somiat.



divendres, 4 de juliol del 2008

Monjoia



He vist la lluna d'ungla,

sota la llum corba del cel,
monjoia fina, perfum i mel.

Hi penjarà una fada el seu vel,
el rastre de plata un estel,
jo, els meus somnis
i algú en secret, els seus anhels.