Han niat sota el cel les paraules,
viuen trenades als arbres del bosc.
Són la veu del vent a les branques,
són remor de les flames futures als troncs.
Són l'alè boirós de les bruixes,
són aroma de flors al cabell de les fades,
són raigs fugissers de la posta de sol...
Cerco embrancades a les herbes les lletres,
hi trobo amagats els rítmics i compassats mots.
I quan la nit amaga amb la lluna els misteris,
volen incerts centenars de mots fets poemes.
Els atrapo,
els escric;
són ales àgils de la veu,
són esquitxos i llums dels estels.
Són natura viva escampada al paper.
***
