Verds

Foto: tamarius, canyes, joncs, salicòrnies i d'altres herbes del delta de l'Ebre

En funció de la llum,
en funció de l'hora,
en funció de l'ull.

Poques variables
i tots els verds.

Arcades de llum

Arcades de llum
sobre una natura generosa,
màgia de la pedra i dels ulls.

No hi ha ambients hostils
quan la vida mou els fils.

Foto: Vegetació sobre pedra a la Illa de la Palma (Canàries)
IBM

Poema de colors

Vermell, síndria interior,
verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.

Tot el verd

Et venç tot el verd,

t'entela la mirada,

enterboleix pensaments

en buscar el blau del cel.

*

Atura els raigs,

filtra lluminària,

ombreja soledats,

festeja i balla

minuets ocellaires.

*

Neixen els verds

Neixen els verds,
els bressola la llum
a les fulles més tendres.

Tamisen cada raig
a la branca del faig,
als borrons dels àlbers,
a la capa de molsa,
a l'herba que creix.

I sento els ocells
que canten a rampells.
I l'aigua pel rierol
que salta roques i troncs.
I una remor de natura
que a cada pas m'atura.

Poema Verd

Poema verd


Una eruga i la fulla,
la poma, el pi,
i el camp a l'abril.

L'herba del prat
i l'enciam al plat.

Hi ha un verd

Hi ha un verd a la Cerdanya
que no figura als manuals:
és un relleu d'herba als prats
sota el sol de mitja tarda.

És el brancam de la noguera.
És tot l'arbrat que hi ha als camps.
És la llum que fuig del sòl.
És la verdor cobrint la terra
fil per randa a cada vall.
És l'aigua del riu fent de mirall
i els vorals crescuts de cada llera.

Verd

És el color de l'abundor,
de les falgueres a les obagues,
dels estanys mirall de la molsa del voltant,
dels baladres amples i florits
i els xiprers que creixen cap a munt
i les vinyes a l'estiu,
amb el raïm inflant-se a cada gotim,
i les nous que et taquen els dits,
i les figues sense obrir,
i la selva humida, seu de totes les foscors .

Les fulles lletges de l'enciam per fer una sopa
i els pèsols entre la sèpia de la cassola,
les tifes de vaca als camins
i les espigues de blat a la Segarra el mes de maig
quan onegen al vent sota els castells.

I el verd que envolta les roselles
i les malves i la ginesta i el gessamí
i les cases que tenen gespa al jardí.