dilluns, 2 de novembre de 2009

Si fossis un mirall

Si fossis un mirall,
jo et regalaria
un cel de mil estels
lligats amb fils de plata,
perquè enlluernessis
de nit una mirada.



Si fossis un mirall,
series aigua clara,
series mar, series llac,
series un hivern de glaç,
series llum clara reflexada,
series sol nou d'albada.
Series glop de lluna blanca,
tast de fruita esberlada,
reflex d'aquesta tarda,
pluja fina amb ventada,
series ja, música i paraula.



I jo, m'hi veuria reflexada.



Ets, però, poema en pantalla
amb ritme natural
i rima improvisada,
ets poema i bategada.


Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...



Vent de tardor

Vent explícitament àgil,
tàcitament silenciós
que, d'acord amb els arbres,
eleva pels aires
remolins de colors.

Bufa pacient,
sol·lícit i fràgil;
aixopluga tardors
i ens bressola els mots.
Vectorial, orbita esfèric
en trajectòries variables,
flexibles, canviants...
Serà que els núvols tenen tos?