Entrem, de nou, avesats, a l'octubre
sabent que la pluja ens pixelarà sovint els vidres,
sabent que els vents esculpiran als carrers remolins
i que les hores s'esbatussaran als rellotges
per regalar-nos pinzellades de llums, d'ocres i goigs.
Entrem al paradís somniat dels follets,
als boscos humits conquerits pels micelis,
al regnes vegetals de les fulles somortes,
a l'harmonia que rau al cor viu de la tardor.
Entrem mentre tots els blaus esdevenen tènues
i el sol esquitxa diamants a la superfície del mar,
mentre l'estiu es perd a l'àlbum mig emmagatzemat
entre els records que la memòria encara no ha etiquetat...
.......
