Matí clar de llum esmorteïda,
matí blau que acomiada la tardor,
sento ara la teva crida.
Ja ens reclourem amb la foscor.
Anem ara a comprar el diari,
anem a prendre el sol
anem amb calma a prendre l'aire,
anem, per demostrar-li al calendari
que quan pinta cada set dies una festa
és amb el vermell massa precari.
