diumenge, 31 de maig de 2009

Cada llum

Foto: Burano. Venezia.


Cada llum,
cada color,
cada reflex
del capvespre
justifican esperar una nova albada.



***

dissabte, 30 de maig de 2009

La nit a Barcelona

He vist la lluna al cel,
una lluna creixent
emanant llum prestada
enmig de la foscor estanca.

És monjoia de llimona
o arc sucós de dolça taronja?
És la lluna que ens bressola.

I el batec que flueix a l'ambient
amb suau brisa primaveral
i flaires de flors blanques
signen la nit a Barcelona.



Vaig veure una rosella




Vaig veure una rosella

que tenia un convidat:

era un bonic insecte
que hi havia allà parat.


Un vent lleuger bufava
per doblegar un pètal vermell de cop

que atrapà el cos de l'insecte

i el deixà a la flor incorporat.

Són coses de la vida que hi ha al camp;
entre espigues, herbes i roselles
hi ha un món super-extra-interessant
que cerca nostres mirades amb interrogants.




divendres, 29 de maig de 2009

dijous, 28 de maig de 2009

Se'ns acosten les vacances




Se'ns acosten les vacances
per sorprendre'ns cada dia
amb matisos d'espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.

Flaires mai imaginades,
vespres d'aquarel·la i transició,
nits d'esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.

Pots estudiar llavors ocells en vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.

Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d'àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.

Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.

Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.


Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.

Permanents en el temps...
i els podràs cercar al teu cervell
quan l'hivern sigui massa fred
i la monotonia quotidiana t'aboqui
a un pou de tedi i avorriment.





***

L'oratge és canviant

Gris, fred.
S'ha girat el temps
aquesta tarda
i la pluja ronda al cel.

Quin dia més complet!

Sol al blau més imponent,
regal d'un matí serè i plaent
i ja, un migdia amb vent
ha portat llum de tempesta.

I és què a la primavera
l'oratge és canviant i és valent,
juga amb el nostre abillament.
i sempre, sempre, ens guanya la batalla.




***

Blau plaent



Cel esfèric
color intens,
blau plaent
llum d'orient.

Matí lluent
de primavera,
ambient de festa
a la meva Terra,
ambient de festa
a la nostra Terra.


Cel esfèric
color intens,
blau plaent
llum d'orient.


dimecres, 27 de maig de 2009

Els poemes



Camparem amb els versos per l'espai,
llençarem veus d'harmonia a les galàxies
i expandirem pels hivernacles, fets esglai,
els poemes que bastim entre fal·làcies.



Cada mot serà llavors imprescindible,
i la remor que es desprengui del seu so
acaronarà amb dolç perfum nocturn de flor
cada tros de veritat lògica i tangible.



Tindrà així la poesia entitat vital,
hi serà arreu, com l'aigua és a la pluja,
com la tinta habita dins dels llibres,
com la música a una cançó de bressol...

Per si teniu uns minuts...

Manifiesto, de Nicanor Parra









Vídeo manllevat del blog http://bibliopoemes.blogspot.com , procedent de http://www.literalia.tv/

De l'escorça de la Terra




Fotos: Museu d'Història Natural. Lisboa

Tinc



-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.


La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.


I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.


Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

El primer gest



Treure el cap per la finestra,
el primer gest del nou dia:
beure la brisa amb avidesa
i sentir les llums amb alegria.

Endevinar hores plenes de vida
per traginar l'alè amb sensatesa
sota aquest blau lluminós de primavera
pels camins que dissenyem sobre la Terra.

I viure-hi amb afany,
un somriure a la mirada
el cervell abocat al món
i la paraula assossegada...




***

dimarts, 26 de maig de 2009

Els dies de maig

Brillants, els dies de maig
llueixen llargs al calendari.

Farcits d'hores de llum,
inquietes, superbes, externes,
amb ocells en simfonia,
i pluges d'aigua tot rebombori.

Amb ventades rebentades
per les esbufegades dels trons.

Solemnes cels blaus marins
inacabables cada vespre,
solcats pels estels més peregrins
que instauren la nit entre els nespres.

I els cirerers i les roses i els préssecs
perfumant l'atmosfera i els camps i les hortes
i els marges i els jardins i les cases
i els nassos i els ulls i les boques.





***


Totes les essències




Aixafo el drac de la malenconia

i els cucs alats que leviten amb les queixes:
calen, per distreure'ns la mirada, bioluminescències
que de nit atorguen les cuques de llum a la gran boira.

I així, de la natura totes les essències
perfumaran amb pulcritud les nostres fes.

I creurem que el futur serà transigent,
i creurem que el temps exercirà justícia,
i creurem que el món girarà amb harmonia
i creurem que per sempre més
viurem entre la rauxa i la follia.



***

A la barana dels teus dits

Cel blanc,
dia espès
han cobert
el teu matí.

Pesa a l'ambient
un son antic
que no ha esvaït la nit,
que es fa palès
a la barana dels teus dits,
quan et refregues les parpelles
amb els dos índexs doblegats
abans de posar-te les ulleres,
després de deixar el llit d'un salt.

I ja, amb la vida pel davant,
les llums t'ompliran les hores.



Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Passejar per Lisboa







Sota la llum oceànica,
furtiva, lleugera i sagaç
estil pintura de Seurat.

L'estuari amb transatlàntics
contemplats pels navegants
i els carrers amb vies i tramvies,
l'ambient descrit a poesies
i un passat literari a cada pas...

Passejar per Lisboa
amb Camoens o Pessoa.

Passejar per Lisboa
i deixar-te segrestar
per la flaire de flors blaves,
aquelles que plouen
des dels arbres a l'asfalt.


dilluns, 25 de maig de 2009

Dracs marins

Coses de Fernando Pessoa

Foto: Lisboa (Túmul dedicat al poeta Pessoa, claustre de "Os Jeronimos")

diumenge, 24 de maig de 2009

Alè i vida

Des de la terra dels poetes,
puc escriure moltes lletres.
El millor, però
és aquesta sensació
d'un fluït que m'arrossega
per una Lisboa emblavida,
tota ella alè i vida.

divendres, 22 de maig de 2009

Ser poeta

Ser poeta
és assaborir la primera llum de l'alba
col·locant als camins miralls amb calma.


Ser poeta
és calibrar el gruix de la fulla més alta
quan, impulsada pel vent, és a punt de caure.


Ser poeta
és morir una mica amb cada gota que plou
i ressuscitar palpant l'espurna d'una esquitxada.


Ser poeta
és ordenar en filera els mots que reverberen
al pou dels records, segrestats ja pels projectes.


Ser poeta
és recitar la música i cantar i dansar i pintar
al pentàgrama que dibuixen els fantasmes.


És somiar, renegar i riure.
És cridar, sobtar i reviure.
És escriure per sobreviure.
És parlar amb lletres dúctils,
és bastir un text rimant els mots,
és llegir llavors vives entre els rocs...

***

Solemne desfilada

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla;

surten, lletra a lletra,

amb la presència coordinada,

doncs no pot estar al final

la que al inici està destinada.


I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,

cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada

per anar bastint amb ritme la rima poemada.


Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla.




Núvols




Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
ens il·luminin els maigs
i facin florir les poncelles.



Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
beneeixin els prats
i regalin tots els verds a l'herba.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
estirin amunt les espigues de blat
i s'estimbin al pètals de cada rosella.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
desglacin als cims el gel
i atorguin aigua a les rieres.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
que volen sentir cantar els ocells
i contemplar l'esclat sublim d'aquesta primavera.


***

dijous, 21 de maig de 2009

Inaugurem el futur

Il·lustració: Dolors Todolí



Papallones i roselles

fem complot
-amb d'altres insectes i flors-
i creixem agosarades
per fer contentes les nostres fades.

Les que planten numerets,
les que agafen la collita,
les que compten els versets,
les que dibuixen poesia.


I amb el cel ple de núvols i estels
inaugurem una altra etapa de la vida.



Post mil (1000)

Il·lustració: Dolors Todolí

Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.

S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.

Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.

Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.

Tanta poesia...




A la selva


Calor i suor extrema
quan camines per la selva.

Ombrívol territori
amb flora exuberant,
animals que s'amaguen
i temperatura constant.

Se sent la remor
d'una trama molt activa,
sorolls inversemblants
i la màgia de la vida.




Per la sabana



Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.
Contemplar el guepard que fuig,
la zebra, el nyu i la gasela a la plana.

Esperar a que arribin la girafa,
l'elefant i l'òrix vora l'aigua
i que el lleó no tingui gaire gana...


Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.



***

dimecres, 20 de maig de 2009

La girafa

Il·lustració: Dolors Todolí




Passeja esvelta,

passeja altiva,
sense estirar el cap
arreu arriba.

A les fulles de dalt
d'acàcies grans,
als brots més tendres
i a les punxes fines.

És la girafa l'alt animal
que sense estirar el cap
arreu arriba.






L'estiu al cor


Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.

I totes les espurnes
seran ben rebudes,
i l'or als camps
i els grills cantant
i les tardes inacabables
i el temps de jeure al ras
fins que ens regalimi
el cansament pel nas.

I oblidar mirar el rellotge
i niar a un racó d'ombra
per llepar el millor gelat.
I anar, amb fal·lera pel bany,
a tota pressa cap a la platja
i capbussar-te fins crear alarma:
-aquest nen s'ha ofegat!-
i sortir a superfície d'immediat,
i tornar-te a banyar...


Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.


***

Al nou dia

Encantar-te amb la primera llum del sol,
prendre l'alè a la brisa matutina
i oferir-li la benvinguda amb un somriure
convidant al nou dia a que maltracti la rutina.

Fer entrar sorpreses a les teves hores,
regalar-les hi als altres vianants,
i encarar, amb delicadesa de la pluja de maig,
les entropessades, ensurts i estralls.

I esperar que llisqui el matí vers el migdia,
i que la tarda ens aculli amb beneplàcit,
que el capvespre allargui llums cap a la nit
i que els estels ens beneeixin els somnis.

dimarts, 19 de maig de 2009

Copsar la llum



Copsar la llum del final del dia,
veient el cel blau marí
de la mar més transparent i fonda.

Rebre reposadament la nit
i deixar que entri per la finestra
fins que aixoplugui els nostres somnis.




****


Sortirem de casa

Sortirem de casa
a esfilegar malsons,
a esvair la boira
a esponjar el món.

I el negre absolut
romandrà al pou profund
per reflexar la llum
i ser un mirall pels ulls,
acer pel cervell
i contenidor d'imatges.

Sortirem de casa
per la catifa blanca.



***

Viurà Benedetti

Estiren els dies les hores de llum,
llueix cada flor son perfum
i es fa etern el blau profund del capvespre.

Es fa etern
fins que la nit sucumbeix al negre
i cada estel fila al cel lluminària celeste.

I llegirem poesia
i a la nostra veu
viurà Benedetti per sempre.



dilluns, 18 de maig de 2009

Vermell i blanc i verd


Vermell i blanc i verd
i tot el sol per sobre
per ressaltar cada color
fins que arriba
el vespre amb to de coure.

I de nit,
veurem les roses blanques
i al seu voltant, masses voluminoses d'ombres.



De seda


De seda les ventades,
d'aroma fresc cada remor,
al panorama, llum sobtada
i l'estiu a la porta d'entrada.







***

dissabte, 16 de maig de 2009

Endevina, endevinalla




Endevina, endevinalla,
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Endevina quina rosa és la més blanca.
Endevina si he trobat ja la més fina.
És el plural més gran de rosa blanca,
és la progressió més exquisida,
són mil pètals,
és la seda clara que es mira el blau candent,
és la màgia amb flaire sota el cel,
la profusió més insistent
de les roses impetuoses
que ara, ja, es multipliquen solemnement.

Vora la riera de Cistella
que certifica sa presència amb el verd
més ombrívol i frondós,
a redós de cada raig de sol de primavera.

Que tan sols és soroll d'aigua clara
i vitalitat sublim d'aquella heura
que escala el tronc gris dels arbres de ribera.

Endevina, endevinalla
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Si encertes la resposta pots guanyar un premi gloriós:
visitar els carrers polits i les cases sobiranes,
la plaça amb moreres i plataners,
l'església portadora d'art i de temps.
I l'Hort del Capellà, aquest museu al ras
admirat des de dalt
per les orenetes, els falciots i els ballesters,
que atorguen so i moviment al cel d'un maig brillant.


Endevina, endevinalla...

divendres, 15 de maig de 2009

L'endemà

L'endemà de la pluja
llueix un sol transparent i visceral
que acompanya brises fredes.

Retall hivernal
que apedaça un cel de primavera
per treure de les cavernes
el resorgiment de la vida plena.

Brunzirs, càntics i remors,
perfums sonors de l'abundor...


***

dijous, 14 de maig de 2009

Xàfec (Coses de la primavera)


Cau ara un xàfec sorollós
carregat de fredes ventades
amb música d'intermitència harmonitzada
per un cíclic ritme aquosament agrest.

I és què la primavera
ens regala un oratge de canvis sobtats,
freqüències pluvials de variada gamma,
temperatures gèlides
i, per acabar-ho d'adobar,
calors estiuenques sense avisar.

Se'ns omplen els pantans,
floreixen els nostres camps,
el mar verd s'engronxa
en les onades del vent
-entre rosella i rosella-
mentre canten les aloses.

I quan surten els estels
ja podem mirar tranquils al cel
sense por als esternuts,
que amb una manta lleugera
aguantarem bé uns quants minuts,
aguantarem fins que la son ens tanqui les parpelles.



***



***

Jugaven als escacs

El cavallet i la sirena
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.

Els cargolins se'ls miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.

Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
fins que la nit els aixoplugà.

I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà - van dir el cavallet i la sirena -
seguirem amb la partida.



***

Pa amb oli

Pa amb oli

(Coses d’abans)




Pa amb oli i sal,

el berenar de cada dia,

i quan arriba festa gran,

xocolata amb ensaïmada.



Al matí, una torrada

i un got de llet ben ensucrada.



El pollastre, un luxe a taula,

i el gelat, un dia a l’any.





***

Sense res més

Sense res més a la pantalla
que la llum superficial
ballen les falanges
amb ritme pel teclat.

I apareixen les lletres,
van sortint, tot significat.
Surten els versos del poema,
queden escrits i estampats.

Queden amb l'esperança
d'una mirada vitalitzant
que la lectura les faci,
com ara, saltar i ballar.


dimecres, 13 de maig de 2009

Textura





Art a la natura,
color, forma,
estructura i textura.

Modela a la sorra el vent
aquesta escultura.




És el primer vers

És el primer vers
el més difícil d'escriure,
el que estirarà tot el text
que li cal al poema per viure.

Flueixen després
els mots adients
per explicar idees i/o sentiments,
els que reclamen records,
els que evoquen matisos, olors i colors.

De entre tots,
els imprescindibles mots.



Llumins de la perifèria



Espurnes, cercles,

onades de llum,
llumins de la perifèria
que matisen colors
i exporten les dèries
al món exterior.




****

Al racó de les joguines

Al racó de les joguines
seuen fines quatre nines,
sols una és de porcellana
i les altres són de drap.
Un cavall mig malalt
fet de fusta i despintat
les contempla des de dalt.
Un teatre de cartró,
els soldadets de plom
i un retrat de les cosines
decorant la llar de foc.


Tot això és el que hi havia
al racó de les joguines.




***



Vestimentes d’abans


Les persones elegants
duien un barret al cap,
vestits de teles fines,
pells, llacets, xals i xalines.


Seda blanca emmidonada,
faldilles llargues
i la perruca engominada.
Sabates negres de xarol
la festa assenyalada
i, per cada dia,
roba vella apedaçada.


Les persones elegants
duien un barret al cap,
vestits de teles fines,
pells, llacets, xals i xalines.



*****

Ball de primavera

Ballen les branques,
ballen els verds,
ballen els arbres,
ballen els núvols,
balla de nit un reguitzell d'estels.

S’animen les flors,
abelles i papallones
entre les flaires i els colors.
Volen les orenetes,
volen avions, vents i falciots.

S’animen les bruixes,
canten els bruixots;
ballen i volen les fades,
llisquen i juguen
pels raigs daurats del sol.

*****

dimarts, 12 de maig de 2009

Mil perills


Il·lustració: D.Dudin (9 anys)



Apressava la tortuga

el seu pas ranquejant,
doncs ensumava al seu voltant
mil perills que la empenyien a la fuga.

Corria per la platja cap al mar,
que qualsevol depredador la podria capturar
per fer-se aquella nit un entrepà de tortuga.
Són, aquests, assumptes complicats de la natura.


***

Poema de por, por

Em van xuclar la sang
tots els monstres, tots els monstres,
em van xuclar la sang
i se la endugueren cap a dalt.


Em deixaren sense vida,

em deixaren ressecat.


Sóc jo ara mòmia errant
i els vius, vampirs que van xuclant.

No hi ha més gran desgràcia
que aquest món de mort i sang.

No hi ha més gran desgràcia
que ser mòmia i anar errant.


******

Poema del desert

Foto: una duna de Mauritània



Cel constant i sense núvols,
cel amb sol ben contundent
que daura cada duna
i fa de la sorra un món calent.


S'hi passegen les aranyes,

sobrevolen els ocells
i avança la caravana
amb la parsimònia dels camells.


Pujarem damunt d'un d'ells,
i tancant ben bé la boca,
cavalcarem a contra vent

com fan les onades del desert.

I se'ns ficarà la sorra
entre la roba i la pell,

a les orelles, les parpelles i el cabell

i serem per sempre més
uns grans aventurers!


***

dilluns, 11 de maig de 2009

Menjar d'ase



Foto: a Mauritània, una espiga sota el sol



Pols en suspensió,
sorra etèria que levita
i tenyeix el blau del cel
fins semblar plom- teranyina.

I bevent la llum del sol,
veig la maduresa d'una espiga
que serà aliment d'ase
o imatge estiuenca de la vida.

Poema de por

M'espanta la nit
quan s'omple de boira
i no veig llum vora el llit.

M'espanta aquella mirada
sense cos, cap ni cara,
són ulls d'un terrible esperit.

Em tapo amb la manta
i em bufa alè fred i bava de gel
al clatell, al coll i a l'espatlla.

M'espanto amb la foscor
i el terror d'aquell monstre
que viu al meu somni
i es desperta amb mi
a un món sideral de dos habitants:
l'ésser que us he explicat i el meu jo espantat.

I ja mai més tornaré
a ser el de sempre,
ni a viure al meu poble
ni a ser com abans.

Ara ja em quedaré
a dins d'un malson
tremolant de por,
rebregant-me,
podrit al mig del no res,
convertit en un monstre
amb la mirada fixa al teu clatell
i la bava flonja i verda i freda, de gel.


T'espaaaantaarà la niiiitttttt!


Boira

Foto: Etiopia


Esvaeix la realitat,
esborra el paisatge
i llueix l'immediat.


Aiguabarreig
d'espai i temps.
A la boira, buceig.



Germina






Germinen les llavors

als gots, entre cotó.

A la classe,
pels racons.

-Jo he plantat
tres mongetes i un cigró.

-Tu has plantat
cinc llenties i un pinyó.

Sortiran ja de seguida
unes tiges eixerides,
fulles noves i arrels.

-Mira, mira,
com germina ja la vida.

-Mira, mira,
tot aquí, a dins del got.

Jugaven als escacs

El cavallet i la sirena
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.

Els cargolins s'els miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.

Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
i la nit els aixoplugà amb totes les foscors.

I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà- van dir el cavallet i la sirena-
seguirem amb la partida.



***

diumenge, 10 de maig de 2009

Un dia nou



Entra per la finestra

la flaire espessa de cafè,
una brisa fresca del carrer,
aquesta llum de primavera
i un dia nou sense espera.


Ple d'hores,
farcit de temps,
dia d'estrena
amb aplaudiments.





***

dissabte, 9 de maig de 2009

Propietats

Translúcides són les orelles,
i no ho saps fins que, de nit,
una llum intensa les il·lumina
i tu veus la imatge impactant.

Així, d'aquesta manera,
hi ha propietats desaparcebudes
que les persones manifesten
algun dia de manera inversemblant.

I tu, has d'estar a l'aguait
i amb la mirada ben atenta
per captar la nova realitat.



***

Esmorzar un àpat suculent

Aixecar-te amb un somriure,
saltar content del llit
i esmorzar, ja dutxat i polit,
un àpat suculent i ben triat.

Suc de taronja natural,
pa amb tomàquet i pernil
cereals amb bon iogurt
i un got de llet amb sucre.

Pentinar-te al final
i carregar els deures
per anar ràpidament a classe
i arribar amb humor i alegria

Aquest truc et servirà
per afrontar feliç el dia,
acumular molta energia
i expandir-la al teu voltant.

Al cel de maig

Imatge: Lluna, de Dolors Todolí



Lluna plena al cel de maig,
nit lluminosa sense estels
amb brisa suau de primavera.


I les bruixes viatgen lliures,
i els boscos, vitals, tenen volum;
vibren els arbres a cada raig
i les fades riuen, i dissimulen
sota la màgia estranya de la llum.

divendres, 8 de maig de 2009

Al fons del mar

Hi ha una festa al fons del mar,
les sardines canten coples
i surten a ballar
el lluç, el pop i el rap.

Un raig de sol a tot acostumat
fa brillar a l'aigua un calamar,
que destaca pel seu ritme
i la gresca que li agrada organitzar.

S'aixequen les onades,
salten àgils contra els penya-segats
i la festa continua al fons del mar.

Ve una gamba, ve un cranc,
venen la lluerna i el peix-gat
i acaben amb la gresca ja d'un salt,
doncs la nit posa fi al ball
amb mil fanals petits penjats d'un fil.




Plena de somnis


Obrirem la capseta del tresor
quan la tinguem plena de somnis.

Sortiran disparats els raigs
envoltats d'espurnes àgils
amb les imatges del futur
entre escumes i flocs màgics.

I veurem un món millor
carregat de vides noves
que pintaran de mil colors
l'univers a tots els àmbits.

Obrirem la capseta del tresor
quan la tinguem plena de somnis.


Avui al cel


Hi ha un tel blanc avui al cel
que eclipsa el blau de sempre.
No hi ha núvols de tempesta
ni un capa espesa de grisor.


És un mareig de la mirada,
un desfici a tot el cos,
una broma pesada del rei sol
amb regal de xafogor incorporada.


Hi ha un tel blanc avui al cel
que eclipsa el blau de sempre.
I els colors plens de matisos
es reserven pels dies brillants.



dijous, 7 de maig de 2009

I arribarà l'albada

Foto: albada a Madagascar




...I arribarà l'albada

amb el primer raig de sol
per aixecar les boires
i pintar de llum el món.


Hores d'or,
mirades clares
farcides de sons
als nostres mapes.


***


La foscor ha reeixit

S'ha fet de nit.
La foscor ha reeixit
quan arriba el torn dels somnis.

Cal rentar-se bé les dents,
i posar-se amb rapidesa el pijama
per entrar feliç al llit
dient adéu a un dia que s'acaba.

I esperar que la lluna
regni al cel
i entri feta llum per la finestra
per bressolar-nos la son
amb l'harmonia de l'univers
i la dolçor nocturna més excelsa.



Bany de tinta

Ha caigut un bany de tinta
sobre el blanc del meu paper,
un to atzabeja l'ha cobert.

Ofega el negre les lletres
i elimina tot el text.

I ara escric a la memòria
el poema vers a vers,
així el recito i tu el sents.



***

dimecres, 6 de maig de 2009

Enyoro

Com enyoro el perfum de l'estepa,
el verd dels prats,
la frescor de les muntanyes
i la brisa oberta que carrega tempestes!


Enyoro llegir vora mar,
pujar a una ermita
i divisar des d'allà el món,
contemplar el capvespre
i remugar per l'herba
mirant de nit les constel·lacions.


Enyoro la salabror
d'aquell bany d'albada
sota una llum de plata
que daurarà a migdia el sol.

Enyoro les vacances
que l'estiu ens ofereix.
Enyoro prescindir d'horaris,
capgirar costums,
recrear les esperances
de cercar llunyans tresors.

Enyoro veure el viatge dels núvols,
i tots els blaus d'un sol dia
al vital somni estival.


Enyoro.


Les paraules

Tenen pressa les paraules,
fan l'impossible per reeixir.

Suren al fangueig -glop, glop-
de lletres, signes, sons i mots
al disc dur dels llenguatges,
aquell tresor que no té fons.

Suren i surten,
leviten i criden
i cerquen còmplices
que suren i surten
i leviten i criden
al mateix fangueig.

I s'acoplen, es coloquen,
eficients defineixen els conceptes,
expliquen sentiments,
rememoren coincidències
i viuen als epitafis per sempre més.




dimarts, 5 de maig de 2009

Tinc un roser






Tinc un roser ple de poncelles
que va florir el mes d'abril;
li van sortint un munt de roses
per lluir un roig intens al meu jardí.

Tot l'aroma es concentra
als mil pètals que han florit,
els veïns tindran enveja
en veure el que jo us dic.

Ningú no podrà tallar les flors,
que les punxes les defensen.
Ningú no podrà oblidar l'olor,
que és solemne el seu record.

I per sempre romandrà
una imatge perdurable
d'un roser diminut i delicat
que regna a casa al mes de maig.


***

On van a parar els globus?



Després de veure "El globus vermell", sorpresa!

Gràcies a Sther, de http://pescantidees.blogspot.com, sabem què passa amb els globus mirant aquest curt que ella ha descobert.



L'esquitx d'una espurna

L'esquitx d'una espurna
ha vingut als meus ulls,
un Rei d'allà dalt
molt baixet m'ha parlat:

-Escriu-me un carta
i digues què vols,
t'ompliré la sabata
tota plena de sols.
Un sol que il·lumini
tota la foscor.
Un sol que esvaeixi
de molts nens la por.
Un sol que ens esquitxi
arreu la calor.

I els altres,
inflats com a globus,
els deixes anar,
que als altres planetes
també hi ha Nadal.






Baixa l'aigua (Poema del desgel)



Baixa l'aigua ben gelada
saltant de pressa pel rocam,
deixa l'herba pentinada
i la fredor al seu voltant.

Remor de corrent
neta, clara i transparent
que circula amb rapidesa
per les gorges amb pendent.

I un roquerol va i ve,
sobrevola, com el vent,
un paisatge que la primavera
ens ha pintat de llum i verd.

Molses, líquens i falgueres.
Flors diminutes, allà al bosc,
posen tots els altres colors,
entre les pedres i els troncs.



****

Quan el cel

Foto: duna, Mauritània




Quan el cel és el teu sostre

i el camí t’obre curiositats,

quan l’immediat és anar enllà

extenent mirades abans d’avançar el pas.



Quan l’ombra d’una acàcia

és el millor que hi ha

per parar, olorar el vent i reposar.

Quan les petjades no s’esborren i encara hi són,

quan la desconnexió del món

és l’immediat i s’omplen de sentit els mots.




Quan sou tu,

el desert i el sol tot un.

S’esvaeixen passats i futurs

i s’obren móns desconeguts.



***

Arribarà un temps


Arribarà un temps
de sol omnipresent,
de camps esgrogueïts,
de rostolls i cant de grills.

Arribarà un temps
d'hores plenes d'aire,
de nits de lluna i flaire,
de somnis eterns.

Arribarà un temps
de núvols amb volum,
de rius saltant sota la llum,
de brunzirs i vols i xafagor.

Arribarà un temps
de suor i salabror,
de platges i vaixells,
d'interminables jocs.

Arribarà un temps
d'oratge amb bressol,
llençolat per les tempestes
i les hores plenes de sol.

Arribarà un temps
d'estiu i nits d'estels.

Brisa fresca del matí

Brisa fresca del matí
que instaura primavera
a un dia llarg i clar.

La llum ha esvaït la nit
i proclama amb àgils feixos
el triomf de la visibilitat.

Horitzó, mar calmat
muntanya i boscos enllà.
La ciutat, els jardins, la seva olor...

Brisa fresca del matí
que instaura primavera
a un dia llarg i clar.



dilluns, 4 de maig de 2009

Colors variats, tots els gats

Foto : gats a un monestir de Xipre


Angulen cos i cara,

mantenen la mirada els descarats
des de la seva parada.

Colors variats
, tots els gats:
tigrats, negres, ocres i ratllats.

I el verd al ulls de bruixa,
és igual per a tots els gats.

Igual.

diumenge, 3 de maig de 2009

Sessió de cinema

Tenen música els poemes




Tenen música els poemes

i harmonia els mots
quan són a dins dels versos
bastint un ball de sons.

És una música interna,
com aquella que tenen per fora les cançons.

El ritme de les lletres
que palpiten al meu cor
dicten a les paraules la rima
per pessigar la lluna o mirar la llum del sol.





***

Dies de maig



Ja hem entrat als dies de maig,

lluminosos i llargs.

*

Aromes de gessamí,

roses a punt de florir,

calor i fred fan dura batalla

perquè triomfi el ruixat.

*

I les nits es fan amables

per poder mirar el cel

sense patir el fred de l'hivern.

*

I el sol del matí

en fa fruir d'uns arbres

que sols ara llueixen flors.

*

I el migdia ens convida

a buscar una mitja- ombra

que ens dissimuli la calor.

*

I quan la tarda es fa capvespre

guardem als ulls l'ultim raig

per celebrar que és primavera

i que és bonic el mes de maig.



***

(maig 2008)