dimarts, 5 de maig de 2009

Baixa l'aigua (Poema del desgel)



Baixa l'aigua ben gelada
saltant de pressa pel rocam,
deixa l'herba pentinada
i la fredor al seu voltant.

Remor de corrent
neta, clara i transparent
que circula amb rapidesa
per les gorges amb pendent.

I un roquerol va i ve,
sobrevola, com el vent,
un paisatge que la primavera
ens ha pintat de llum i verd.

Molses, líquens i falgueres.
Flors diminutes, allà al bosc,
posen tots els altres colors,
entre les pedres i els troncs.



****

4 comentaris:

Thera ha dit...

Molt bonic!

poesiaula ha dit...

Bonic i fresquet!
Gràcies Thera.

Sther ha dit...

Genial! Llegint-lo l'he vist, i l'he sentit.
Un plaer, Isabel.

poesiaula ha dit...

Gràcies Sther, i bona primavera!