M'espantes

Foto: núvols etíops

M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.

Arriba la calma

Després de la tempesta
arriba la calma.
Plàcida, solemne i serena
al mar la llum es banya.

Quan les onades minven
i el vent descansa,
l'aigua ens reclama
i pinta el temps d'ambre.



******

Llamps i trons

Albada avui de llamps i trons,
pluja intensa, tot sorolls.
Aigua a dojo, llums flagrants
neix un dia amb color estrany.

Ventades en totes direccions,
cel trist i gris que genera son,
esborra xafogors i calorades,
remena tempestes pels records
i modifica, a poc a poc,
a cadascú el seu petit món.



***

Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

Un miratge al desert

Un miratge al desert,
la tempesta a mar obert,
una nevada a les muntanyes
i els núvols volant al vent.


Veure les forces de la Natura,
mirar els paisatges amb plaer,
fluir pels camins tocant el cel
somiar amb un Planeta excels...

Tempesta

Un feix de partícules flotants
s'engronxen a un raig de llum entrant.

La finestra mig oberta,
la cortina volejant,
la tarda, reposada i immensa,
rebrà una nit que arriba amb tempesta.

Signaran els llamps la foscor extrema,
els trons atronadors faran tremolar el bestiar
i la pluja, generosa, enfangarà els camins i els camps
mentre a casa, al voltant tots de la llar,
explotaran les castanyes que no has tallat.

Plou amb fúria

Cada instant és més intens,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Cau rabent

tota l'aigua que hi ha al cel.

Marxa enrera

del transvasament;

es col·lapsen clavegueres,

salta pels basalts la gent.

Són inútils els paraigües,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Com una pluja del tròpic,

com un mullader caòtic,

com una tempesta a la selva,

com un miracle anti sequera.

Plou amb fúria,

cau rabent.

La primavera no espera

Bufa un airet,
ballen les branques.

Obriu finestres i portes!
Que entrin les aromes
de gessamí, lilàs i maduixes,
la llum tardana d'un vespre finit
que demana la visita de la nit,
i quatre pètals vermells de roses primerenques.

I és què l'hivern ha fugit
i la primavera no espera,
que ha de pintar de colors els jardins
i omplir el cel de núvols amb sorpresa.

Núvols d'aigua espessa,
núvols fugissers que marxen de pressa,
núvols d'escuma i de crema,
núvols negres farcits de tempesta.

Tempesta

Hi ha tempesta
al camp de blat;
hi ha tempesta,
m'ha semblat.

Surt el sol,
para la pluja.
Surt el sol,
un núvol juga.

I al camp de blat
sense tempesta
tothom està de festa.

Viatge a un ametller

He viatjat a un ametller
cobert de flors rosades
plantat fa temps
a un camp rogenc
vora unes pedres eternes.

Esparregueres i romaní,
carrasca i algun pi
posen verd a aquell paisatge,
que els borrons dels fruiters
són encara poc visibles.

I els cels són infinits,
de colors indescriptibles,
amb llums del blanc al gris
entre núvols increïbles.