Una porta tancada

Ens obre la nit de Sant Joan

la porta gran per entrar-hi.

Al temps de vacances,

al temps de l'estiu,

al temps del blat daurat,

de badar fins ben tard,

de calor i hores a l'aigua.

Ens obre amb cada coet

la il·lusió renovada,

les hores salades de platja,

els gelats a mitja tarda

i aquells deures per fer

a la maleta quasi sempre tancada.

Ens obre amb l'esclat brillant

sota la nit estelada

un llibre en blanc 

que omplirem amb imatges

i converses i jocs i alguna migdiada.

Ens obre la nit de Sant Joan

una porta tancada.

Hi entrarem a ritme de l'albada,

passejarem amb els peus de la màgia

per paradisos de la vida lletrada,

avançarem, girarem amb la roda del temps

fins que el raïm de la vinya dormi 

a la foscor de sa humida i freda cambra...

Amb un xal de flors

Amb un xal de flors,
amb un vel de llum.
Amb estels sobre el mar,
amb les brises del camp.

Amb el sol vertical
i la nit més fugaç
el solstici d'estiu
ens atrapa i somriu.

Et somriu, ens somriu,
ens atrapa l'estiu...

Entrem a l'estiu

Entrem a l'estiu

pel portal més viu

de la merla d'aigua

volant sobre el riu,

de l'heura que s'embranca

per la plata mòbil dels àlbers,

de les roses que a la vinya

creixen posant contrapunt

als verds més contundents.

*

Entrem a l'estiu

pel portal més viu.

*

Les nits seran nostres

i de la lluna i el vent;

les albades, dels rellotges

i el primer raig al cel

l'inici del temps.

*

Per ballar amb la brisa

i solcar al mar serè,

per cantar amb veu dels ocells

i estimbar petjades pel terra,

per embogir vora el romaní

com fa a la pineda l'abella,

per mirar, tot esperant la nit,

al vespre la primera estrella,

per ensumar la dolçor

de les flors pansides del jardí,

per somiar amb nous camins

pels paradisos de la Terra.

*

Entrem a l'estiu
pel portal més viu.

*

Ha começat el concert

Ha començat el concert,
ja sona tota l'orquestra
compassant el so entre l'herba.

Són els grills més sonors
que es disparen de cop.
Són els grills més sonors
que donen respostes al sol.

És el so de l'estiu,
és el color de la calor,
és el to del cant més groc
quan la tarda traspua foc
i esfilagarsa hores de xafogor.

Aigua freda

Aigua freda,
un granissat,
llimonada amb gel i sucre
i tres orxates amb gelat
sota una ombra densa a mitja tarda.

Caminar amb la posta de sol
cap a la platja, vora mar,
respirant brises salades
per rebre el primer estel
ballant reflexat a les onades.

I sentir amb alegria com neix la nit
per rebre la foscor amb afany
i desig de temperatura moderada.

Rebem l'estiu

Rebem l'estiu
amb les portes obertes,
la calor al voraviu
de la llum intensa de migdia
i el plaer de les ombres més espeses
sota els arbres vora el riu.

Rebem l'estiu
disfressat de groc ja el blat,
de cants de grills el camp
i de banys i sol el mar.

Rebem l'estiu
mentre es resseca la llenya,
al bosc hi ha remor de mil insectes
i ensumem ja l'arribada de la revetlla.

Rebem l'estiu.
Plugim, tempestes,
papallones i festes,
sopars sota els estels
i un reguitzell d'hores farcides de vacances
per comparar les diverses llums del cel.



:::::

Per les portes del solstici

S'escapen les estacions
per les portes del solstici.
Fuig ja la primavera,
se'n va a ser flaire o record.

Alternança pròpia de joc,
harmonia orbital dels astres
que dansen per l'univers
i marquen el pas del temps.

Són al cel mapa i calendari,
són diamants pel telescopi,
diapasons amb ritme de rellotge,
són forats de llum al tel nocturn a diari.

Ens catapulta el temps

Ens catapulta el temps
a fruir de les vacances
quan la calor s'instal·la
als nostres cossos i cases,
quan el solstici ens porta
l'estiu, aquest periode sobirà
que ens fa a tothora bategar.

Aquest període sobirà
que en regala llum a dojo,
sol a discreció
i ombres de luxe sota els arbres.

Ens regala hores d'oci,
festes, balls,
revetlles i rebombori.

Banys i nits al ras,
música de les constel·lacions
moltes llunes allà dalt,
i alguna pluja d'estels
entre foscors de somni.




***

És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.

De seda

De seda les ventades,
d'aroma fresc cada remor,
al panorama, llum sobtada
i l'estiu a la porta d'entrada.







***