statcounter

dissabte, 26 de maig de 2012

Una porta tancada






Ens obre la nit de Sant Joan
la porta gran per entrar-hi.
Al temps de vacances,
al temps de l'estiu,
al temps del blat daurat,
de badar fins ben tard,
de calor i hores a l'aigua.

Ens obre amb cada coet
la il·lusió renovada,
les hores salades de platja,
els gelats a mitja tarda
i aquells deures per fer
a la maleta quasi sempre tancada.

Ens obre amb l'esclat brillant
sota la nit estelada
un llibre en blanc 
que omplirem amb imatges
i converses i jocs i alguna migdiada.

Ens obre la nit de Sant Joan
una porta tancada.
Hi entrarem a ritme de l'albada,
passejarem amb els peus de la màgia
per paradisos de la vida lletrada,
avançarem, girarem amb la roda del temps
fins que el raïm de la vinya dormi 
a la foscor de sa humida i freda cambra...

4 comentaris:

Joan Abellaneda ha dit...

la nit de sant joan és la porta a la màgia de l'estiu, a l'alegria al carrer, els fruits madurs, l'esclat de la vida...

bonic poema isabel a mi em toca de ple
gràcies per visitar i afegir-te al meu bloc
fins aviat, una abraçada
joan

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Benviguda a món. Feia temps que no publicaves, oi? Això sí, veig que tornes amb forces, perquè ja parles de les vacances d'estiu i encara resten tres o quatre setmanes per arribar-hi. Això em demostra que d'optimisme no et falta. Jo t'he de dir, sincerament, que estic una mica cansadet del curs i ja conto els dies.

Isabel ha dit...

Joan, ens seguim! Que la poesia ens faci lliscar suaument pel temps...

Isabel ha dit...

Ferran, a veure si recupero els bons costums...
(a aquestes alçades del curs, ja anem com els pressoners, estampant creus al calendari)