Respirem poesia
al matí, en obrir els ulls,
quan ensumem que a la vida
hi ha mots buscant una rima
i cercant al vers el seu lloc.
Respirem poesia
quan sota els arbres en flor
veiem els insectes en vol
i descobrim de seguida
les aromes flotants a la brisa
o al vent la pols més fina.
Respirem poesia
a qualsevol moment del dia
veient els núvols que passen
entre els raigs càlids del sol,
esperant que caigui el ruixat,
recordant un pas difícil de ball
al davant d'un rètol brillant
o remenant amb la mirada interna
al cau de signes i lletres del cap.
Respirem poesia
llegint un nou llibre
amb brogit entre els mots,
rialles, dubtes o plors
i feixos de moltes sobtades emocions...
Respirem poesia
a casa, a l'escola,
dibuixant una fada,
o un dia qualsevol a la platja,
entre la sal i el sol,
quan el castell de fang
es desfà amb l'onada.
Respirem poesia
inspirant l'aire del món
i expirant l'alè del cor.
1 comentari:
Que bo seria que tothom respires poesia. No hi ha cap dubte que tu si que la respires.
Publica un comentari a l'entrada